Destaquem
Descarrega't el llibre!
Informes
d'Iniciativa Animalista.
Becerrades mai més!
El Bloc de Manolo Sáez
Llibertat.cat
SEPC
Plataforma Prou!
Visita el nostre bloc.
Les animalistes també amb el Dret a Decidir i la independència
"Sobre tot, sigueu capaces de sentir profundament qualsevol injustícia
comesa contra qualsevol individu a qualsevol part del món.
És la millor qualitat de la gent revolucionària". Che Guevara
Aquest mes d’agost Llibertat.cat es feia ressò del comunicat que Iniciativa Animalista1 ha fet públic sobre la seua incorporació al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Sempre hi ha persones que s’estranyen pel fet que una organització de defensa dels drets de tots els animals participe també de la construcció nacional i social dels futurs e imminents Països Catalans independents. Però es clar que si hem assumit que l’estratègia correcta és la lluita independentista que subsumeix tota la resta de lluites, estem parlant d’una mateixa lluita d’alliberament2.
Per això les i els membres d’Iniciativa Animalista ens sentim orgulloses de poder formar part d’este moment històric en el qual tenim la possibilitat d’anar construint una nació millor per a totes i tots, sense distinció de sexe ni d’espècie.
2 Sempre i quan siga veritat que la lluita independentista assumeix totes les lluites.
L'onada de calor i la neurona "neguitosa".
Quan arriba l’estiu ocorreix un fet interessant en els PPolítics que desperten amb la calor i activen la neurona “neguitosa”. Es el cas del conseller de Gobernació i Justicia de la Generalitat Valenciana Serafin Castellano, conegut per totes i tots per la seua insistència-quasi- obsessió per fomentar la tortura taurina al País Iberovalencià1. Si l’estiu del 2011 ens deixava amb la mandíbula desencaixada manifestant que volia instaurar una càtedra taurina a les universitats valencianes2, este estiu diu que posarà en marxa uns Premios Taurinos de la Comunitat Valenciana, per banda de la Generalitat, “amb la finalitat de reconèixer i destacar l’actuació de persones o entitats a favor del mon dels bous”.3
Hi havia una vegada... un circ
Així començava la cançó més famosa dels pallassos de la tele amb els que molta gent hem crescut, i que ara els seus descendents segueixen presentant-nos a grans i menuts. En aquells anys el circ era això pallassos, il·lusió i fantasia. Però uns anys més tard, quan llegim la publicitat dels espectacles de circ actuals, et cau l’ànima als peus quan veus la participació d’animals a la seua cartellera. Animals que, per descomptat, treballen de manera forçada, privats de llibertat i sotmesos a durs entrenaments amb utilització de violència per a que obeïsquen. Animals que han de fer actuacions ridícules i contra la seua natura i els seus instints, donat que ells no son actors ni actrius.
Un exemple de la publicitat que vos comente es del Circ Roma que anuncia números de lleons i tigres salvatges. Segur que estos animals criats en captivitat i privats del seu medi natural i de viure en la seua família i comunitat ben poc tenen ja de salvatges, per tant aquesta publicitat és enganyosa. Anuncien també a l’ós Kodaki, des de Rússia, que toca la trompeta, balla “el hula hop” i es seu en una cadira. Com tots i totes sabeu estes son activitats molt habituals en els óssos i segur que ho fan amb facilitat i sense intimidació.
Sensibilitats diferents
Aquesta setmana dos noticies totalment diferents ens han fet vore com el respecte per la vida i els drets dels animals és, com tantes altres coses, un tema de voluntat política i d’interessos oscurs.
Per un costat en Itàlia entrarà en vigor a partir del 27 de desembre de 2012 l’obligació per a persones conductores i vianants de socórrer els animals que han estat atropellats. Aquesta llei obliga no sols a qui atropella un animal sinó també a les persones que vegen un animal accidentat. Es col·loca així la vida dels animals no humans al mateix nivell d’importància que la vida dels animals humans, de manera que tal i com faríem amb una persona que està patint, serà obligatori transportar l’animal a una clínica veterinària.
S’acabarà o com a mínim es reduirà una pràctica molt habitual com és atropellar un animal, o ser testimoni d’un atropellament, i deixar-lo agonitzant i morint-se, i que siga atropellat per altres “total és un animal”. Per aquelles persones que no tenen la suficient talla moral per ajudar voluntàriament un ésser viu, a partir d’ara l’obligació del compliment de la norma els ajudarà a ser més responsable. Podem felicitar esta nova mesura, que encara que no resol el problema de l’especisme, suposa un xicotet avanç contra els abusos.
LA DEFENSA DELS DRETS DELS ANIMALS HA DE SER RESPONSABILITAT PUBLICA
Que les protectores d’animals estan passant-ho molt mal és una realitat des de fa molts anys i més encara ara que el poble treballador estem pagant les conseqüències de la crisi/reestructuració capitalista dels rics i els bancs. Si des de sempre les protectores han eixit endavant gràcies al treball i l’esforç del seu voluntariat, ara eixe voluntariat es troba ofegat per l’atur, les hipoteques i la pujada de preus en tots els àmbits de la vida, i per tant no poden seguir mantenint el nivell de despesa que suposa fer-se càrrec dels animals que la gent sense escrúpols abandona i maltracta. Fa uns dies coneixíem la noticia que un veí de València ha fet una donació de 7000 euros a la protectora de València que està al fil d’un embargament, una acció digna d’elogi però que no evitarà que dintre d’uns dies el problema es torne a repetir en qualsevol protectora per manca de recursos.
Les subvencions de l’administració a les associacions protectores d’animals, que sempre han estat almoina i poc més, ara es veuen reduïdes i/o eliminades i a més augmenten les pressions legals per al manteniment de les protectores. Mentre entre tots i totes rescatem als bancs que després ens desnonaran de la nostra casa, cap administració pensa rescatar a cap família necessitada, ni molt menys a cap protectora d’animals en dificultats donada la cultura especista en la que ens trobem.
OFEGATS, SOTERRATS O EN LLIBERTAT. In memoriam cavall de Torres-Torres.
El 15 d’octubre hem recordat el 30 aniversari de la coneguda “pantanà de Tous”. En aquells dies es va fer molt famosa una imatge que vam vore repetidament en molts informatius, d’un home pujat al terrat d’una caseta de camp a Carlet, quasi coberta per l’aigua, amb uns animals als seus braços. L’home era el nostre company i amic Andreu Mas i Carbó i els animals eren les seues ovelles i el seu gos, als qui es negà a deixar ofegant-se, malgrat que els rescatadors de l’helicòpter que anà a per ell li van dir que sols el rescatarien a ell. Andreu va contestar que ell sense els seus animals no pujaria a l’helicòpter i així va ser com tots- animals humans i no humans- van salvar la vida, després de 36 interminables hores.
El 12 d’octubre d’enguany, 30 anys més tard poguérem llegir atònites (Levante EMV Comarques 12-10-12) com un veí de la localitat de Torres-Torres tenia un cavall malalt, i el va arrastrar fins un lloc de la seua propietat on pensava soterrar-lo viu amb una retroexcavadora a l’espera de que es morira. L’animal va fer uns solcs a terra intentant escapar-se, uns joves que el trobaren avisaren a les autoritats, unes veïnes li donaren de menjar i veure… i així fins a 16 hores dins del forat, fins que finalment un veterinari li va proporcionar un final digne. Poden imaginar-se el patiment d’aquest noble ésser viu durant tota la seua malaltia i el calvari final que va sofrir per mans del seu “amo”?
Més...
:: 19/09/2010 :: Article publicat al Levante-EMV
Hui diumenge, s'ha publicat al diari Levante-EMV sota el títol "El govern valencià defén la cultura" un article de la presidenta de la Plataforma, podeu consultar en aquest enllaç:
http://www.levante-emv.com/cultura/2010/09/19/govern-valencia-aposta-per-cultura/740372.html
:: 20/03/2010 :: Article d'Encarna Canet
LA TORTURA NO POT SER BIC.
“Molts diran que les consideracions morals no deuen ser exteses als animals, però açò és justament el que els nazis varen dir dels jueus”. (Judy Chicago)
El govern valencià, com a sucursal del de Madrid i seguint els seus pasos, ha iniciat a colp de decret la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) per a la tortura i mort de bous: bous al carrer, toreig,bous embolats… Diu el conseller Castellano que no volen obrir un debat com el de Catalunya - perquè això seria massa democràtic i participatiu?- ells preferixen la imposició del que anomenen “espanyolisme”, malgrat que siga caspós. O tal vegada no volen obrir un debat perquè saben que el 70 % de la població està en contra o no li interessa en absolut.
Segons Castellano, conegut per la seua afició a les places de bous,”mentre governe el PP en la comunitat les corregudes de bous i els festejos taurins estaran garantits”. El treball, la vivenda i l’educació no, però utilitzar recursos públics per vore patir un animal fins la mort sí estarà garantit.
:: 16/12/2009 :: Article d'Encarna Canet publicat al Levante-EMV el16.12.09
Éssers privats de llibertat.
Moltes famílies porten els menuts a vore el circ sense parar-se a pensar què hi ha darrere d´eixos animals que allí «actuen». Hem de saber que no estan allí voluntàriament i que no van disfressats, ni van en bicicleta, ni caminen sobre dues potes perquè els agrada, sinó perquè estan obligats a fer-ho. Són uns esclaus privats de llibertat per a divertir-nos i que uns empresaris guanyen diners.
El primer que heu de saber és que els animals que actuen als circs han nascut en captivitat o han estat segrestats del seu habitat original, provinents del tràfic il·legal d´animals, un negoci que mou molts milions d´euros. Els caçadors furtius maten al seu grup familiar per a segrestar a les cries.
:: 11/12/2009 :: Article d'Encarna Canet publicat al Levante-EMV l'11/12/09
Es vol envolar Serafín Castellano?
El Conseller de Governació, Serafín Castellano, ha rebutjat una proposta del Consell Valencià de Cultura per a reduir una part dels festejos de bous embolats al País Valencià pel patiment innecessari que suposen per als animals.
Cal felicitar una proposta com aquesta que, encara que és insuficient, ens representa a moltes persones, i lamentar al mateix temps les paraules de qui s´atreveix a dir barbaritats en públic representant al nostre poble. Diu Castellano que l´animal no pateix perquè ja està regulat a la legislació, igual com la seguretat de les persones que hi participen. Es per això que no mor ningú als actes amb bous, veritat?. El fet que hi haja una legislació no evita els accidents ni les morts en aquestos actes cruels; de la mateixa manera que el fet que estiga regulat no vol dir que els animals no pateixen. Abans de dir públicament el que ha dit, i abans d´insultar la nostra intel·ligència, caldria que es documentara en les pàgines d´associacions de veterinaris que es manifesten contra la tortura, i que saben del tema.
:: 03/09/2009 :: Article publicat al diari Levante-EMV escrit per la nostra presidenta
El diari Levante-EMV ha publicat un article enviat per la nostra presidenta, Encarna Canet, contra les "becerrades" d'Algemesí, sota el títol "Violència i festa" mostra la nostra postura respecte la "festa". Podeu llegir-lo a continuació:
Violència i festa
Encarna Canet Benavent
No obstant la teoria, les festes que organitzen els ajuntaments en molts pobles estan basades en maltractament i mort pública d'animals, festes eminentment violentes, masclistes i poc educatives, que sols es mantenen per la manca d'alternatives culturals que ofereix l'administració i pel suport econòmic que reben les penyes taurines. Allò important és proporcionar pa i circ a la població, malgrat la gent ferida o morta.
Ensenyen als joves a gaudir amb la violència contra els animals, i gaudiran també amb la violència contra les persones. I tot perquè han vist que les festes autoritzades son eixes, relacionant-les amb diversió i normalitat. Aquestos patrons educatius formaran part de la seua vida i ni l'escola, ni les campanyes contra la violència, ni els tractaments terapèutics podran fer res.
Aquesta qüestió bàsica no entra fàcilment als caps dels governants o es que prefereixen un poble embrutit i més controlable. Cal demanar-los que es deixen d'hipocresia, de campanyes contra la violència, de 5 minuts de silenci quan hi ha morts, i comencen a fer prevenció de veritat. I això suposa primer donar exemple de respecte per la vida de tots els éssers vius, eliminant dels programes de festes la utilització d'animals com a diversió, com han fet alguns ajuntaments. Calen festes que promoguen la vida i la cultura i eduquen en la no violència.
En aquesta campanya demanem a la gent que entre en www.iniciativaanimalista.cat i demane a l'alcalde Vicente Garcia Monte la celebració d'un referèndum sobre aquesta "festa" i al Síndic de Greuges que prenga interès en la defensa dels menors. Participem, junt el col·lectiu Folgança i altres organitzacions en la 4ªManifestació Antitaurina que tindrà lloc a Algemesí el dissabte 19 de setembre.
Proposem als ajuntaments el disseny de programes de festes sense sang, plens de cultura i diversió sana. Així col·laboraran de manera transversal en els projectes de convivència escolar, contra la violència de gènere, prevenció de consum d'alcohol i drogues, defensa dels drets humans i animals ... Així faran realment prevenció de la violència, com és la seua obligació. Convidem a totes i tots a col·laborar en la campanya per la vida i la cultura.
Plataforma Iniciativa Animalista
Opinió
