Nota de premsa sobre l'incendi a la Serrania.
El segon gran foc del 2012 a la Serrania ja està extingit.
Gent d’Iniciativa Animalista acudí, amb la Plataforma d’afectats i afectades pels incendis al País Valencià, a la zona de la Serrania on es tornà a repetir la tragèdia d’aquest estiu. Per la nit, el foc es donà per extingit, les persones desallotjades començaren a tornar als seus pobles i les seues cases i nosaltres donàrem la nostra tasca per acabada.
Una representació de la Plataforma s’entrevistà amb el conseller Serafín Castellano al Lloc de Comandament Avançat i oferí el suport de voluntariat, acollida a cases de la zona per a les persones desplaçades, menjar, etc. Castellano ens informà que, en aquells moments, l’incendi estava a punt d’estar sota control i que es disposaven de personal suficient per a les tasques d’extinció, seguretat i assistència.
L’agenda de l’animalisme
La gent animalista ha patit un fenomen que té dues característiques principals:
1. S’ha acostumat, quasi des del primer dia d’activisme, a fer de bombera en permanent estat d’alerta, amb la llitera al costat delfire pole i d’una campana d’emergència que no deixa de sonar. Sempre ha d’apagar incendis, sovint ha d’afrontar el problema sense experiència prèvia i, moltes vegades, sense camió ni mànegues.
Ens mantenen corrent d’un costat a altre, a dalt d’autobusos que van a Tordesillas, a Madrid, a Coria, a Medinaceli, a Amposta… Sempre rescatant de la mort els animals el seu últim dia, perquè les administracions neguen els recursos a les entitats animalistes. Sempre enfrontant-se a l’última contingència, idèntica a l’anterior. Així, les organitzacions animalistes tenen moltes dificultats per a seguir una línia estratègica definida per ella mateixa. Els greus problemes que hem d’afrontar o les queixes i protestes que hem de plantejar ens imposen una agenda marcada per qui maltracta, explota i usa els altres animals.
Una tardor molt primatològica
Nova temporada de cursos a la Fundació Mona
Campanya de la Fundació MONA per ajudar els ximpanzés
Disposes d'1€? alimenta un ximpanzé!
La Fundació MONA som una entitat sense ànim de lucre i també ja coneixes la nostra forma de treballar pels animals i també sabràs com necessitem l’ajuda dels particulars per fer aquest projecte realitat, ja que més del 90% dels nostres ingressos provénen de persones com tu. Potser no t’ha anat bé fer-te soci o apadrinar un ximpanzé i ajudar-nos a ajudar a aquest primats rescatats, però sigui com sigui, ara pots col·laborar amb només 1 eur al mes.
Com pots col•laborar donant 1 eur al més?
Gràcies a la plataforma de microdonacions Teaming. És una iniciativa solidària que ajuda a altres organitzacions a poder trobar el finançament necessari. Cada euro que donis ens arribarà íntegre, sense comissions.
Contra el maltractament diem prou
Des del Casal Carme Claramunt prenem una ferma posició en contra del maltractament a qualsevol ésser viu.
Per descomptat, ens oposem a la vulneració de drets als éssers humans, però també a les pràctiques contra els animals que podem veure simbolitzades en les curses i els correbous.
Els Països Catalans han d'ésser una terra sobirana, justa i capaç d'afrontar amb responsabilitat els debats que la història planteja. És per això, que entenem irrenunciable afrontar el debat sobre la tortura animal i el respecte al medi ambient des de la responsabilitat. Els temps de la inconsciència vers als altres, siguin persones, animals o entorn ecològic, s'han d'acabar. De res ens serveix que els braus, els toros, i els correbous hagin estat una de les tradicions culturals més arrelades al nostre país si aquesta no és justa i només és destructiva. Aquests són els valors que volem transmetre a les generacions futures? Com a gent compromesa en l'alliberament social i nacional del nostre poble, com a independentistes, diem des de Llefià, en particular, i Badalona que no podem ser veritablement lliures mentre practiquem la tortura i l'abús.
Les bases materials de la moralitat ? Per Rafel Muñoz
“El mono que llevamos dentro” és un llibre de Frans de Waal editat per Tusquests en 2007 ben interessant. En el capítol titulat “Benevolencia. Cuerpos con sentimientos morales” parla del que podríem anomenar les bases materials de la moralitat i en ell l'autor descriu el que per a ell serien expressions elementals de comportaments morals en animals. Alguns dels comportaments que descriu semblen estar molt lluny del que nosaltres entendríem per moral, en canvi altres no ho estan tant.
Per exemple, considera que la capacitat per posar-se en la posició de l'altre ja és una qualitat important en el camí cap a la moralitat. L'autor conta el cas d'una cuidadora d'una femella de ximpanzé que va anar a veure la cria que havia tingut la ximpanzé i que estava arrupida sobre la panxa de l'animal, envoltada de pèl i pràcticament invisible. En comprendre la mare de la cria que seria més interessant per a la cuidadora veure la cara que no l'esquena de la cria, li va passar la mà dreta per damunt de l'esquena de la cria i li va agafar el braç dret, i amb l'esquerra seva, passant-la per sobre de l'esquena de la cria, li va agafar l'esquerra de la cria i al estirar després els braços la mare li va donar un gir de 180 graus que va deixar davant de la cuidadora la part davantera del cos de la cria i la seva cara, satisfent així, el que segurament era el desig de la cuidadora.
Més...
Atac informàtic
En els últims dies hem patit un atac informàtic, que ens ha paralitzat la web, impedint visionar-la, etc. Un cop solucionat, en els pròxims dies realitzarem les actualitzacions pendents.
Condemnem enèrgicament aquest atac a la llibertat d'expressió i us agraïm totes les mostres de solidaritat que hem rebut. Ni aquest atac ni cap altre, podran impedir que continuem defensant els drets de tots els animals.
Altra mort al zoo de Barcelona, i moltes més que es poden evitar.
El passat dijous morí Barus, el tigre de Sumatra pres al zoo de Barcelona des de que nasqué, el 2003. Els atacs d’epilèpsia que patia havien fet que caiguera en diverses ocasions al fossat d’aigua on finalment s’ha ofegat. No s’havia posat en marxa cap mesura de seguretat eficient amb la intenció d’evitar el que ha passat.
És tracta d’un nou fet lamentable al zoo de Barcelona, una institució que fa servir les gàbies, segons diu, per la conservació de la fauna silvestre i la biodiversitat del món. El seu trist expedient inclou fets com la recent fugida d’una lloba i un cadell que foren perseguits pel parc de la Ciutadella i el Born o el trist final del Floquet de Neu, exposat al públic durant la fase terminal del càncer de pell que el matà.
Susi, l’elefanta adquirida pel zoo de Barcelona el 2002, pot ser la següent víctima d’aquesta institució. Des de la mort el 2008 en circumstàncies no aclarides d’Alícia, l’altra elefanta del zoo, Susi, que pateix una forta depressió i mostra un munt de símptomes de deteriorament físic i mental com els comportaments estereotipats, la coprofàgia i la ingesta de tot el que cau a l’abast de la seua trompa. El zoo es mostra inflexible i rebutja tota proposta que l’allunye de la seua gàbia, on ella està en greu perill de mort.
Susi ha de trobar un refugi segur lluny d’aquesta arcaica institució, un santuari on la seua vida valga més que les còmodes poltrones i els bons sous. I després d’ella, tots els altres: les gàbies han de ser superades per noves propostes com l’eZOO, que conjuga la investigació i la divulgació amb el tractament ètic a la resta d’animals.
Acte d’entrega de premis de La luna sale a tiempo, de Ràdio Klara.
La Plataforma Iniciativa Animalista rebé el premi La luna sale a tiempo de medi ambient i protecció animal 2010, en l’acte celebrat ahir, 17 de desembre, a València. En paraules d’Enrique Tèbar, el director d’aquest programa de Ràdio Klara amb més de 20 anys d’emissió, el premi ens ha estat concedit en reconeixement al nostre treball de defensa dels drets animals arrelat a la terra i obert a la resta de persones i col·lectius.
Les persones representants d’Iniciativa Animalista agraïren el premi i posaren de manifest el seu compromís en la defensa dels drets de tots els animals amb l’actitud oberta referida per Enrique Tébar. Oberta a totes les persones que vulguen lluitar pel respecte d’aquests, cadascuna des del seu punt en el camí cap a la fi de tota forma d’ús i explotació, i oberta a la resta d’organitzacions animalistes, de l’esquerra, de la defensa dels drets col·lectius i de qualsevol àmbit de lluita per la justícia.
Volem reiterar el nostre agraïment al programa i a Ràdio Klara pel premi, que ens motiva a seguir treballant pels nostre objectius.
Acte d’entrega de premis de La luna sale a tiempo, de Ràdio Klara
La Plataforma Iniciativa Animalista rebé el premi La luna sale a tiempo de medi ambient i protecció animal 2010, en l’acte celebrat ahir, 17 de desembre, a València. En paraules d’Enrique Tèbar, el director d’aquest programa de Ràdio Klara amb més de 20 anys d’emissió, el premi ens ha estat concedit en reconeixement al nostre treball de defensa dels drets animals arrelat a la terra i obert a la resta de persones i col·lectius.
Entrevista en Radio Klara
A continuació podeu escoltar l'entrevista realitzada al nostre companya Jesús Frare en representació d'Iniciativa Animalista, a Radio Klara.
Campanya de recollida i reciclatge de mòbils usats
Vols ajudar a ximpanzés, macacos i goril·les de muntanya?
Iniciativa Animalista vol informar a l'opinió pública en general i especialment a les persones defensores dels drets dels animals, que estem participant a la campanya de recollida i reciclatge de mòbils usats que des de fa temps està portant endavant la Fundació Mona. Tots i totes tenim mòbils oblidats als calaixos que es poden transformar en una ajuda per als primats de Mona, ja que cada mòbil reciclat serà canviat per un donatiu. I no només això, d’aquesta manera estareu fent una acció que tindrà una repercussió encara més gran. Estareu ajudant a la reutilització del coltan, un aliatge que es fa servir en les bateries dels mòbils i altres electrodomèstics, que s’obté de les explotacions mineres de les zones on viuen els goril·les de muntanya. En els últims anys, l’augment de la demanda de coltan ha produït una reducció dràstica de l’hàbitat d’aquests primats en greu perill d’extinció.
Podeu retallar l’etiqueta que adjuntem, per a enviar el mòbil directament a Fonebank, sense despeses. L'apegues en un sobre o caixa i la diposites en una bústia o en una oficina de correus. Teniu tota la informació en www.fundaciomona.org
També, si voleu col·laborar o teniu cap dubte podeu posar-se en contacte amb Iniciativa Animalista Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. www.iniciativaanimalista.cat
Moltes gràcies.
Presentació de la Fundació Mona a València.
Hui s’ha presentat a València la Fundació Mona, en un acte organitzat per la Plataforma Iniciativa Animalista l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
La Fundació Mona treballa per la protecció de primats i la conscienciació sobre les conseqüències de la captura i cria d’animals salvatges des de la seua fundació, l’any 2000. El febrer d’aquest any s’ha celebrat el 10é aniversari de la posada en marxa del santuari de Riudellots de la Selva, amb unes instal·lacions distribuïdes per 7 hectàrees i que, actualment, acull 17 ximpanzés.
La iniciativa nasqué com a un projecte per a continuar el treball proteccionista de Simon Temple, que rescatà i acollí primats a l’espai que habilità a Breda. El rescat per part de les autoritats d’un grup de ximpanzés que havien estat destinats a espectacles de circ, i que vivien en condicions deplorables a Quart de Poblet, obligà a que es donara l’últim impuls a l’habilitació del santuari.
Presentació de la Fundació Mona a València
Hui s’ha presentat a València la Fundació Mona, en un acte organitzat per la Plataforma Iniciativa Animalista l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
La Fundació Mona treballa per la protecció de primats i la conscienciació sobre les conseqüències de la captura i cria d’animals salvatges des de la seua fundació, l’any 2000. El febrer d’aquest any s’ha celebrat el 10é aniversari de la posada en marxa del santuari de Riudellots de la Selva, amb unes instal·lacions distribuïdes per 7 hectàrees i que, actualment, acull 17 ximpanzés.
La iniciativa nasqué com a un projecte per a continuar el treball proteccionista de Simon Temple, que rescatà i acollí primats a l’espai que habilità a Breda. El rescat per part de les autoritats d’un grup de ximpanzés que havien estat destinats a espectacles de circ, i que vivien en condicions deplorables a Quart de Poblet, obligà a que es donara l’últim impuls a l’habilitació del santuari.