Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dilluns, 03 Setembre 2012 08:00

L’agenda de l’animalisme

La gent animalista ha patit un fenomen que té dues característiques principals:

1.  S’ha acostumat, quasi des del primer dia d’activisme, a fer de bombera en permanent estat d’alerta, amb la llitera al costat delfire pole i d’una campana d’emergència que no deixa de sonar. Sempre ha d’apagar incendis, sovint ha d’afrontar el problema sense experiència prèvia i, moltes vegades, sense camió ni mànegues.

Ens mantenen corrent d’un costat a altre, a dalt d’autobusos que van a Tordesillas, a Madrid, a Coria, a Medinaceli, a Amposta… Sempre rescatant de la mort els animals el seu últim dia, perquè les administracions neguen els recursos a les entitats animalistes. Sempre enfrontant-se a l’última contingència, idèntica a l’anterior. Així, les organitzacions animalistes tenen moltes dificultats per a seguir una línia estratègica definida per ella mateixa.  Els greus problemes que hem d’afrontar o les queixes i protestes que hem de plantejar ens imposen una agenda marcada per qui maltracta, explota i usa els altres animals.    

2. Això porta molta gent a un estat permanent de ràbia i tristesa. La manifestació antitaurina per a cridar pels animals torturats es davant de gent taurina que provoca i insulta impunement i que compta amb la passivitat de la policia.  Les institucions tracten amb prepotència el moviment; el gos maltractat que no és recollit per la policia o pel servei oficial; les gosseres que maten indiscriminadament…  Tot plegat genera una sensació de fracàs permanent que es repeteix una i altra vegada i desgasta moltes persones.

El moviment animalista ha demostrat que pot oferir molt més.  En lloc d’una barca plena de vies d’aigua que navega sense rumb, amb gent que boga sense direcció i, a la vegada, fa tot el que pot per a tapar els forats, pot ser un vaixell que ix de port en perfectes condicions, amb el seu destí clarament definit i amb la ruta traçada sobre les cartes de navegació.

Això no vol dir que no hem de respondre a allò que fa qui maltracta i tortura animals.  Hem de tindre clar que, malauradament, qui maltracta i tortura animals continua actuant davant nostre.  Del que es tracta és de no deixar que marquen el ritme, d’aconseguir mantindre el cap fred i avançar en la direcció correcta.  No ens hem de deixar aturar en el nostre camí.

Un exemple és la proposta de la Folgança d’Algemesí, amb un programa de treball destinat a l’abolició de la tortura taurina a la ciutat i que, amb la lluita específica contra les becerrades cadafaleres, crida la ciutadania a que prenga consciència del que significa la tortura.  La manifestació és un instrument d’aquesta lluita, és un mitjà i no una finalitat per ella mateixa i, per això, aquest any es farà per primera vegada el 15 de setembre, abans de l’inici de la setmana taurina.  L’ajuntament ha posat en marxa un procés més que qüestionable de censura i atac als drets fonamentals per a allunyar la manifestació del carrer Muntanya, els Quatre Cantons i la plaça, però la defensa dels animals té un discurs i no assumeix aquestes imposicions.

Altre exemple és el programa de treball de la Plataforma Carles Pinazo contra la tortura taurina, amb campanyes com la de rebuig al BIC, que fou un gran triomf, o la de Gandia.  L’objectiu és mobilitzar la majoria ciutadana que rebutja la tortura, amb l’abolició com a objectiu final.  La manifestació de juliol apel·là la ciutadania que ha de veure com es gasten els seus diners matant i torturant animals, i tindrà continuació amb actes a la tardor que tornaran a evidenciar el rebuig majoritari a aquestes pràctiques i la fortalesa del moviment.  Tot s’ha fet de forma independent a l’emplaçament d’una plaça de tortures portàtil a la platja de Gandia, als actes de tortura que es realitzaren aquest estiu i, sobre tot, als interessos polítics i econòmics que s’hi amaguen al darrere.

El moviment animalista afronta la partida coneixedor de les seues capacitats i del que fa i fins on està disposat a arribar la indústria d’explotació animal.  Seguim els nostres plantejaments amb propostes al conjunt de la societat que cada vegada tenen més èxit i aglutinen més suports, amb l’objectiu clar d’acabar amb el maltractament i de defendre els drets dels altres animals.  I tot això s’ha aconseguit amb una clara agenda pròpia.

Iniciativa Animalista

Vist 5482 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com