Des d’aleshores, el centre acull primats que han estat utilitzats pel circ i els espectacles de televisió i que, a causa de la desatenció per part de la seua propietat, son rescatats per les autoritats.  Molts individus han estat caçats a l’Àfrica, han patit el trauma d’haver presenciat la mort de membres de la seua família i el xoc de la captivitat i les tortures de l’ensinistrament.  Han passat anys i anys tancats la major part del dia en xicotetes caravanes  o remolcs de transport, sense que tingueren cobertes les més mínimes necessitats d’espai, de moviment i d’estímuls de la seua espècie.

Com diu la directora de la Fundació Mona, Olga Feliu, el santuari no és un zoo.  Els individus viuen en un espai digne que intenta recrear de la forma més fidel possible les seues condicions en llibertat, formant grups socials i vincles individuals.  El seu procés de socialització és molt important, ja que han d’evolucionar des de situacions d’absoluta dependència i interacció permanent amb els humans, que inclou malalties induïdes com les addiccions al tabac o a l’alcohol, a una convivència entre primats en situació de semillibertat i amb un contacte amb els humans molt limitat.

La persona cuidadora té un paper cabdal.  Ha d’aconseguir que els primats s’obliden dels humans, i aquest és un treball que exigeix molta implicació.  Per exemple, els primers habitants del santuari, els ximpanzés de València, reberen amb alegria la visita de l’home que els havia explotat i ensinistrat, però ja no acceptaren les seues ordres.  S’estava seguint el bon camí.

La Fundació ha de treballar per garantir la continuïtat del projecte: el rescat dels ximpanzés implica una atenció per a tota la seua vida, tenint en compte que es tracta d’animals amb una esperança de vida en captivitat superior als 60 anys i amb una atenció que té un cost superior als 6.000€ anuals.  Actualment, la Fundació rep una subvenció de l’estat de 12.000€ anuals, i obté els seus recursos de les donacions particulars, de les aportacions de les persones sòcies (de 5€ mensuals) i dels apadrinaments d’individus, que suposen 10€ al mes. 

Una de les seues tasques principals és la divulgació, la formació i la conscienciació.  Es realitzen cursos sobre la situació dels primats en captivitat, de conservació, etologia, cognició, evolució humana i molts altres.  Aquesta tasca incideix en la necessitat de treballar per l’eradicació del comerç i l’ús d’animals salvatges, capturats o criats en captivitat.

El treball del voluntariat també és molt important.  La Fundació ha treballat amb més de 150 persones, en campanyes de 6 mesos, i més d’un 35% romanen vinculades en termes de conservació, també a Àfrica i Àsia.

Iniciativa Animalista ha començat a treballar en un protocol permanent de col·laboració amb la Fundació Mona, que implique les àrees de formació, tant al centre de la Fundació com a València, de difusió de la tasca conservacionista i científica i organització de visites i actes a la seu de Ridellots de la Selva.