Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dilluns, 06 Mai 2019 23:34

Ni coneixement ni reconeixement. Argumentacions “animalistes” dels partits polítics, a través de l’exemple de Podem i la caça

Podem té a la nostra disposició dos documents on deixa clara la seua postura sobre la caça, coherent amb la posició del grup a les Corts Valencianes que, per una banda, ha estat favorable a permetre la trampa del cistell-malla[1] per a dotar d’un nou pretext la pràctica del parany[2] i, per l’altra, ha estat part de l’unanimitat que ha elevat a norma totes les reclamacions del negoci de la caça[3], a través de la llei d’acompanyament dels pressuposts del 2019[4].

Aquests dos documents són el marc per a la posició de Podem respecte a la caça i la pesca[5], de 2018, i el comunicat posterior a la jornada de debat i reflexió sobre la caça que es celebrà a Sòria el passat 9 de febrer.  El comunicat porta el clarificador títol de Podem defensa un model de caça social, recreativa i sostenible[6].

Els documents emanen de l’àrea de sobirania alimentària, món rural i sostenibilitat[7].  Les àrees formen part de l’organització del Consell Ciutadà de Podem, que és l’òrgan de direcció política entre assemblees ciutadanes[8].  Per contra, els cercles són “unitats bàsiques de participació” del partit, que estatutàriament[9] tenen com a principal funció “fer de nexe de connexió entre la societat i el partit, exercint com a passarel·la d’accés de les inquietuds socials cap als òrgans de Podem i els seus representants institucionals”.  
Aquesta realitat contrasta amb l’argument que emana del cercle animalista de Podem[10], que fa entendre que té capacitat per a establir fulls de ruta del partit en clau animalista i que, fins i tot, amb la seua mera existència mostra la sensibilitat animalista de l’organització.  El cercle és un instrument de participació i d’opinió organitzada que, pel que fa a la caça, topa frontalment amb  la posició establerta per un dels braços del Consell Ciutadà, principal òrgan polític del partit entre assemblees juntament amb la secretaria general.  Com que el Consell Ciutadà és l’encarregat de concretar la línia política del partit, hi ha una evident asimetria entre l’àrea de sobirania alimentària, món rural i sostenibilitat i el cercle animalista.

Als documents es diu que Podem no es situa en una posició prohibicionista de la caça, insistint en què aquesta “és la postura oficial de la formació”.  S’esforcen per defensar l’existència d’un retòric terreny per als matisos entre la dicotomia del si i el no a la caça, qüestió que, diuen “no es debat”.   L’esforç no els funciona, mostrant que eixe terreny no és altra cosa que una determinada forma de caçar i no altres.  El seu si a la caça té unes determinades “condicions”, que s’han d’establir modalitat per modalitat.  

Crida l’atenció la seua insistència amb el concepte de “caça social”.  La defineixen com un “fet social indiscutible” que articula una diversitat d’activitats amb rellevància social, cultural i econòmica al medi rural.  Arriben a dir que és la forma de mantindre “viu el vincle amb el territori i amb l’origen rural que té bona part de la societat”, per a justificar que “ moltes persones que la practiquen ja no resideixen als pobles”.  Han decidit que “bona part de la societat” és d’origen rural perquè, supose, sempre podrà estirar del fil dinàstic per a trobar una generació que anà de poble a ciutat.  Per això, la gent “genèticament rural” agafa el 4x4 i marxa cap als orígens, a omplir-los de plom i disparar tot el que es mou.  És una estranya justificació, agafada amb unes pinces identitàries molt febles. 
Manifestació del negoci de la caça a València, tirant de tots els seus recursos i amb importants suports polítics garantits.  

També es fa difícil d’assumir que qualsevol realitat puga estar justificada si serveix per a donar continuïtat a la vida humana al medi rural.  És un argument massa fàcil, un fil del que s’enganxen tota classe d’abusos contra els animals, començant per la tortura taurina i acabant amb la ramaderia “ecològica”, qui sap si passant pels llebrers penjats de les oliveres o per tirar cabres o titots des dels campanars.  És un còmode recurs pels que, com els taurins o els caçadors, volen que els pobles continuen sent el seu territori, amb les seues regles blindades front a l’ètica i el progrés.  

Ens trobem també amb eixa afirmació que féu famosa Juan Carlos Monedero amb el seu vídeo[11]:  “Com a formació política respectem els i les caçadores que desenvolupen aquesta activitat de forma responsable, respectuosa amb l’entorn, amb la natura i la resta de les espècies, amb altres activitats d’aprofitament de la muntanya i que compleix tota la normativa, tractant que la seua activitat tinga el menor impacte possible”.  
Són les condicions de les que parlaven, uns límits que defensen amb honestedat, agraden o no al negoci de la caça.  Volen que fins i tot els vedats amb amos siguen “socials”, no reserves excloents per a rics que, a més, se’n beneficien del finançament de la PAC (política agrària comuna de l’UE).  Volen que les legislacions siguen aplicades amb rigor i controls, i que aquestes normes tinguen un caràcter estrictament tècnic.  Volen que les persones especialistes establisquen l’estratègia, per a que la caça siga una “eina” netament conservacionista.  
 
Defensen que matar és una forma de conservar, i que qui mate per delegació siga el negoci de la caça, que és el pitjor enemic d’eixa suposada conservació.  Ho és perquè introdueix “espècies invasores” o “plagues”[12] sempre que li convé, i perquè defensa eixes introduccions amb el mateixos arguments del negoci i de la supervivència del món rural.  Ho és perquè el col·lectiu amaga i empara moltes persones que no tenen intenció de respectar les normes, persones que maten “espècies protegides” impunement, moltes persones que matarien l’últim animal viu sobre la terra pel plaer de matar.  
I no podia faltar el “benestar animal”, que també és possible quan mates per a fer sobreviure el món rural.  És eixe benestar animal que no va més enllà del “patiment evitable” i que, per tant, no qüestiona el “patiment necessari” pel negoci, per terrible que siga.  És eixe patiment perifèric del que parlem con si fora tot el patiment, a base d’afirmacions desconnectades de llibre.  Quan s’ha de recórrer al benestar animal per a justificar l’explotació animal, quan es fa tan alegrement, difícilment es pot estar més lluny d’una consciència animalista. 
Captura d’un vídeo on el negoci de la caça dóna indicacions per a millorar la imatge social de la caça.

Jo no tinc ni vull tindre cap fixació amb Podem.  Només pense que es tracta d’un gran exemple del que fan els partits polítics, especialment els de l’esquerra, respecte a les reivindicacions animalistes, que no només no coneixen sinó que, a més, no reconeixen.  Neguen, oculten i silencien les veus del moviment per a donar les seues versions edulcorades i crear-se un “animalisme a mida”, massa sovint a base d’insults a la intel·ligència.  

Diga el que diga el cercle animalista de Podem, la posició del partit és d’un SI A LA CAÇA, amb una sèrie de matisos que també provoquen les ires del negoci de la caça, perquè aquest negoci no admet matisos i perquè, senzillament, és Podem.  Si el PP defensara cap d’aquests mateixos matisos, el lobby mantindria silenci perquè tots aquests lobbies són instruments de la dreta, sempre mediats per gent que té coses a guanyar i que participa de l’habitual “que hay de lo mío”.  
———
[1] Animalisme CAT, Jesús Frare, 17/12/2017, Reclam de legalització.  Del parany científic al cistell mallahttps://animalismecat.blogspot.com/2017/12/reclam-de-legalitzacio-del-parany.html
[2] Levante-EMV, Carlos Alós, 11/12/2017, El "parany" enreda al Botànichttps://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/12/12/parany-enreda-botanic/1653541.html
[3] Jara y Sedal, redacció, 06/01/2019, Histórica modificación de la Ley de Caza valenciana con el apoyo de todos los partidoshttps://revistajaraysedal.es/modificaciones-ley-caza-valenciana/
[4] LLEI 27/2018, de 27 desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat. [2018/12241] (DOGV núm. 8453 de 28.12.2018) Ref. Base de dades 011731/2018,  http://www.dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?L=0&sig=011731%2F2018&url_lista=%26amp%3BCHK_TEXTO_LIBRE%3D1%26amp%3Btipo_search%3Dlegislacion%26amp%3Bnum_tipo%3D9%26amp%3Bsignatura%3D011729%2F2017 
TÍTOL II. MESURES ADMINISTRATIVES.  CAPÍTOL VII.  Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.  Secció primera: Caça.   Art. 69.
TÍTOL I.  MESURES FISCALS.  CAPÍTOL I.  Tributs propis. Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.  Arts. 12-14.
[5] Podem, Àrea de sobirania alimentària, món rural i sostenibilitat, 2018, Marco para el posición de podemos respecto a la caza y la pesca, https://podemos.info/wp-content/uploads/2019/01/Marco-Posición-PODEMOS-Caza.pdf
[6] Podem. Àrea de sobirania alimentària, món rural i sostenibilitat.  Febrer 2019, Podemos defiende un modelo de caza social, recreativa y sosteniblehttps://podemos.info/wp-content/uploads/2019/02/Comunicado.-Jornadas-Caza.-Podemos.pdf
[8] Podem, òrgans estatals. https://podemos.info/organos-estatales/
[11] Juan Carlos Monedero, compte de facebook, 29/01/2018, Podemos: respetar a los animales y respetar la caza y la pesca, Vídeo:https://www.facebook.com/juancarlos.monedero/videos/podemos-respetar-a-los-animales-y-respetar-la-caza-y-la-pesca/1547439051970648/
[12] Luvi Moreno, compte de facebook, 05/03/2019,  https://www.facebook.com/Luvi54/posts/10218426892333179
Copiado de un comentario en el muro de PACMA:
“ Página de Facebook SoloPropietarios, video soltando jabalíes de cría cinegética al monte... Luego dicen de sobrepoblacion y mentiras. Más vale que la gente empiece a darse cuenta de que la lacra del mundo rural son los propios cazadores... 
Pacma Catalunya, compte de facebook, 05/03/2019, https://www.facebook.com/PartitAnimalistaCatalunya/videos/307215503312188/ 
⚠️ "¿Necesitas jabalíes para repoblación?" Així ofereix una empresa el servei de venda d'animals per després ser executats als camps. 
Aquí l'enllaç: ‼️ Actualització: han eliminat l’enllaç, però les imatges quedaran per seguir retratant l’engany dels caçadors.
Seguim destapant la veritat de la caça. Els propis caçadors són els culpables de la superpoblació d'espècies i PACMA - Partido Animalista l'únic partit polític que s'atreveix a fer-hi front. Menys escopetes i més #ReEvolución!
? Comparteix! Que la ciutadania conegui les reiterades mentides dels caçadors.
Sanse Antitaurino, compte de facebook, 05/03/2019, https://www.facebook.com/sanse.antitaurino/videos/801169260219400 
La caza es culpable de la sobrepoblación.
El número de granjas dedicadas a la cría de especies cinegéticas se ha multiplicado por 3 en estos ultimos años.
Las ansias de ganar dinero de los propietarios de los cotos y las ansias de matar de los cazadores hacen que millones de animales que se matan en nuestro pais sean criados en granjas.
Los cazadores son en parte culpables de la sobrepoblacion, de los accidentes de tráfico con animales, de los destrozos en campos agricolas.
Que no te engañen, no equilibran el ecosistema, lo alteran a su gusto para perpetuar su cruel deporte.
Aïda Gascón, compte de facebook, 07/03/2019, https://www.facebook.com/aidagascon/posts/10219454419570691 
Mirad lo que hacen los amigos cazadores .... repoblar las poblaciones de jabalíes para luego poder ir a matarlos. Y luego dicen que son plaga y que provocan accidentes y no sé qué más. ¡Ellos sí que son plaga!
Vist 417 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com