La indústria de l’experimentació oculta, manipula i tergiversa la informació per a aconseguir incidir sobre aquesta percepció social. Utilitza els experiments sobre greus malalties, que representen una mínima part dels que impliquen l’ús d’animals, com a pantalla davant l’opinió pública que oculta els experiments innecessaris i constantment repetits per a testar medicaments o per a sostindre investigacions inútils que es tradueixen en beques, com les que es centren en el consum d’alcohol o tabac, en la privació d’aliment o la valoració del dany psicològic generat per la separació del grup i de la mare, fets majoritàriament amb primats.
Els animals de laboratori no saben el que és el benestar. Quasi tots moren víctimes de proves de medicaments, de productes químics com detergents, xampús o olis de motor i de cosmètics. Són torturats amb proves com el Test de Draize, consistent en aplicar els productes sobre els ulls de conills immobilitzats que pateixen els seus efectes nocius, o com el LD50 (Lethal Dose), un medidor de toxicitat en mil·ligrams que s’estableix amb la dosi exacta de producte que mata la meitat d’un grup de roedors que pot arribar als 50 individus, i que es repeteix una i altra vegada fins que s’arriba a matar la meitat exacta.
La pràctica totalitat dels experiments, quan són necessaris, tenen ja alternatives com els models informàtics, els simuladors, els bancs de teixits, els cultius… Pel que respecta a eixe xicotet percentatge d’experiments que obren noves fronteres d’investigació i que, sovint, tampoc troben solució amb l’experimentació amb animals, cal donar un pas endavant.
Cal reconèixer que els animals amb capacitat de sentir i de patir no són instruments per a la nostra investigació, que són subjectes de drets. Que nosaltres no tenim dret a disposar d’ells com si foren objectes. És el mateix pas que s’ha donat pel que respecta a l’experimentació amb altres humans, èticament injustificable malgrat que ha estat la font d’avanços científics importants. Un exemple són els experiments mortals fets amb població civil i presoners de guerra durant la II Guerra Mundial, com els que feren científics alemanys en el marc de l’Holocaust o els que feren militars japonesos amb població xinesa.
Els humans hem de trobar l’autèntic sentit de la paraula profit. Amb els altres animals, l’apliquem en el sentit de valer-se’n, ja que ens aprofitem de la seua feblesa i els imposem injustament la nostra llei. El bon sentit de la paraula profit és el d’emprar útilment, amb mesura i eficàcia i mitjançant les eines adequades. Hem d’aprendre a cercar els recursos correctes, i els animals no són recursos per a investigació.
Des d’Iniciativa Animalista, instem les institucions com la Universitat de València a treballar per aquest camí i a abandonar l’ús d’animals per a la investigació, una opció que es sosté amb projectes d’investigació moguts per velles inèrcies, tan allunyats de la innovació com de les alternatives ètiques, i interessos econòmics com els de les empreses que patrocinen aquest congrés.
Els propers dies, sol·licitarem a la Universitat de València una entrevista per a exposar el punt de vista de les organitzacions defensores dels drets dels animals.
