Destaquem
Descarrega't el llibre!
Informes
d'Iniciativa Animalista.
Becerrades mai més!
El Bloc de Manolo Sáez
Llibertat.cat
SEPC
Plataforma Prou!
Visita el nostre bloc.
Grip aviar. Ous, carn, vivisecció, indústria.
Estarem en tot moment al costat del sector defensant l’esforç que realitza per complir amb els estàndards més exigents en matèries com la seguretat alimentària, el benestar animal, i la sanitat animal. Miquel Molins, director general d’agricultura i ramaderia del Departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural de la Generalitat de Catalunya. Després de la matança de 13.000 gallines. Maig de 2013.
La influença aviària altament patògena[1] fou descrita per primera vegada a Itàlia, el 1878. El 1955 ja es sabia que es tractava d’un virus de la família influenzavirus que les aus aquàtiques salvatges a transmetien a les esclaves dels éssers humans. El 1997 s’associà per primera vegada a malalties respiratòries humanes: 18 persones de Hong Kong, relacionades amb mercats d’aus vives, patiren aquesta malaltia, 11 de les quals tingueren pneumònia i 6 acabaren morint.
[1]Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. La malaltia.
De l’esclavatge humà a l’alliberament animal
L’esclavitud converteix els individus en propietats, en inversions de les que s’espera la màxima rendibilitat. Es dota d’una ideologia justificadora per a passar per sobre de les vides i els interessos dels éssers que sotmet i explota, i els fa patir vides miserables des del moment que naixen.
L’esclavitud és un genocidi permanent. Com tots els genocidis, naix i es reprodueix de cervells que l’ideen i el justifiquen, de mans que l’executen, de butxaques que recullen els beneficis i de societats que no volen veure, que no volen escoltar, que no volen pensar, que no volen parlar. Aquestes societats sempre estan formades per homes i dones que la ideologia esclavista situa a la banda bona de la seua línia imaginària, sense cap fonament racional ni, per suposat, ètic.
És la línia de l’heteropatriarcat masclista, de l’imperialisme racista blanc europeu, del feixisme… Aquestes línies deixen per sota humans i humanes que veuen intervingudes les seues vides, les seues voluntats i els seus cossos, que fan treballs i exerceixen rols imposats per la seua condició subordinada i, en definitiva, pateixen el perjudici que genera el privilegi. La resistència, la desobediència o la rebel·lió comporten càstigs especials que sempre troben en el sistema les corresponents justificacions polítiques, jurídiques, ideològiques o socials.
No compres, adopta.
Des d'Iniciativa Animalista volem felicitar les festes i animar-vos en la lluita pels drets de tots els animals, tenint en compte les següents indicacions que us fem:
- Si vols un company o companya pot adoptar, no cal comprar a la indústria de producció d'animals.
- No cal menjar productes d'origen animal, farem un favor a la nostra salut ia la resta d'éssers vius.
- Si fas regals procura que no siguin fets amb sofriment d'animals (pells, testats en animals, etc)
- Si vas a veure espectacles aquests poden ser sense explotació animal.
- No és obligatori consumir i si ho fem podem fer-ho responsablement.
Iniciativa Animalista
Bones Festes
ELS ANIMALS NO SÓN JOGUINES PER A REGALS
S’acosten les festes del solstici d'hivern1 i com cada any, hi haurà persones que regalaran animals domèstics o animals exòtics com si d’un objecte es tractés. Una vegada comencen la convivència amb estos éssers vius moltes famílies comencen a voler-se desfer d’ells: es fan grans i ja no son tan manejables, miolen, borden, fan sorolls, poden trencar mobles o coses, poden embrutar, cal passejar-los...és a dir tenen vida i per tant necessitats a les quals cal donar resposta. I moltes persones no estan capacitades o no volen atendre les necessitats vitals d’aquestos amics i acaben abandonant-los, tirant-los o maltractant-los.
Totes tenim veïns i veïnes que tenen gossos o gats tancats en un balcó, pardals en gàbies minúscules, gossos en cases de camp lligats amb cadenats i completament sols, cavalls sense aigua a la intempèrie...
Per evitar el maltractament i l’abandonament d’animals socials amb capacitat de patir, el millor es no regalar animals sense saber si anem a ser capaços de cuidar-los, o si tindrem temps d’estar amb ells i gaudir de la seua companyia o si sabrem aguantar les suposades “molèsties” que ens poden produir. Si no ho teniu clar millor regaleu objectes immaterials.
1Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars. Antigament eren festes paganes celebrades des de temps primitius: es feien celebracions rituals amb l'encesa de fogueres. Posteriorment la religió catòlica s'hi va adaptar: Són les festes de Nadal al solstici d'hivern.
La infernal indústria de l'ou
Contra el maltractament diem prou
Des del Casal Carme Claramunt prenem una ferma posició en contra del maltractament a qualsevol ésser viu.
Per descomptat, ens oposem a la vulneració de drets als éssers humans, però també a les pràctiques contra els animals que podem veure simbolitzades en les curses i els correbous.
Els Països Catalans han d'ésser una terra sobirana, justa i capaç d'afrontar amb responsabilitat els debats que la història planteja. És per això, que entenem irrenunciable afrontar el debat sobre la tortura animal i el respecte al medi ambient des de la responsabilitat. Els temps de la inconsciència vers als altres, siguin persones, animals o entorn ecològic, s'han d'acabar. De res ens serveix que els braus, els toros, i els correbous hagin estat una de les tradicions culturals més arrelades al nostre país si aquesta no és justa i només és destructiva. Aquests són els valors que volem transmetre a les generacions futures? Com a gent compromesa en l'alliberament social i nacional del nostre poble, com a independentistes, diem des de Llefià, en particular, i Badalona que no podem ser veritablement lliures mentre practiquem la tortura i l'abús.
Més...
Les bases materials de la moralitat ? Per Rafel Muñoz
“El mono que llevamos dentro” és un llibre de Frans de Waal editat per Tusquests en 2007 ben interessant. En el capítol titulat “Benevolencia. Cuerpos con sentimientos morales” parla del que podríem anomenar les bases materials de la moralitat i en ell l'autor descriu el que per a ell serien expressions elementals de comportaments morals en animals. Alguns dels comportaments que descriu semblen estar molt lluny del que nosaltres entendríem per moral, en canvi altres no ho estan tant.
Per exemple, considera que la capacitat per posar-se en la posició de l'altre ja és una qualitat important en el camí cap a la moralitat. L'autor conta el cas d'una cuidadora d'una femella de ximpanzé que va anar a veure la cria que havia tingut la ximpanzé i que estava arrupida sobre la panxa de l'animal, envoltada de pèl i pràcticament invisible. En comprendre la mare de la cria que seria més interessant per a la cuidadora veure la cara que no l'esquena de la cria, li va passar la mà dreta per damunt de l'esquena de la cria i li va agafar el braç dret, i amb l'esquerra seva, passant-la per sobre de l'esquena de la cria, li va agafar l'esquerra de la cria i al estirar després els braços la mare li va donar un gir de 180 graus que va deixar davant de la cuidadora la part davantera del cos de la cria i la seva cara, satisfent així, el que segurament era el desig de la cuidadora.
Volem rates! Altre any de la festa dels quints d’El Puig.
A les Festes de Sant Pere Nolasc d’El Puig, el darrer diumenge de gener, es celebra la festa dels joves de la lleva que, malgrat que ja no es correspon amb cap servei militar masculí, encara no incorpora cap dona. A la plaça de la Constitució, els quintos trenquen els perols plens de llepolies i altres regals per xiquets i xiquetes, i fan la batalla de rates.
Segons diverses informacions sobre aquesta festa, alguns perols contenien rates mortes i altres de vives. Els cadàvers eren llançats pels joves contra la gent, especialment les xiques, mentre que els animals vius es convertien en objectiu d’una cacera a puntades i xafades fins que les mataven i es convertien en nous objectes per a llançar. Eren rates de marjal i, en ocasions, animals de laboratori comprats a tendes d’animals. En ocasions s’han fet servir conills.
Saqueig d’ous de tortuga a Ostional (Península de Nicoya, Costa Rica).
Les tortugues olivàcies (Lepidochelys olivacea) tenen a la platja d’Ostional, Costa Rica, un dels seus punts principals de nidificació. Cada any, desenes de milers d’aquests animals, amb algunes femelles de tortuga verda del Pacífic (Chelonia mydas agassizii) i de les famoses tortugues llaüt (Dermochelys coriacea), dipositen els seus ous a l’arena.
S’ha denunciat que existeix un espoli sistemàtic dels ous d’aquestes tortugues, que figuren a les cartes dels restaurants de la zona per a que les persones turistes els consumisquen com a una especialitat local. Segons l’Institut de Turisme de Costa Rica, es tracta d’una forma sostenible d’explotació d’aquest recurs que dóna treball a la comunitat local, organitzada com l’Associació de Desenvolupament Integral d’Ostional (ADIO)1. WWF, que dóna suport a la iniciativa, afirma que la recol·lecció es limita a les primeres hores de les arribades de tortugues2.
Nota de premsa
Un article de Las Provincias d'ahir ofereix un relat publicitari sobre la granja del Grup San Ramón a la finca La Bonora de Requena, amb més de 2.200 animals.
Ens parlen d’un “temple” de vaques amb aliments vegetals d’alta qualitat, aptes per a l’espècie humana, i el terra cobert de làtex i palla. Una explotació que aprofita els fems per a produir adobs i que fa servir el gas metà que emeten per a generar electricitat a la seua planta de biogàs, amb la redueixen les emissions de CO2. Una gestió que ha estat mereixedora de l’ISO 9001 i que es projecta al futur amb previsions d’expansió fins als 6.000 individus.
Altra mort al zoo de Barcelona, i moltes més que es poden evitar.
El passat dijous morí Barus, el tigre de Sumatra pres al zoo de Barcelona des de que nasqué, el 2003. Els atacs d’epilèpsia que patia havien fet que caiguera en diverses ocasions al fossat d’aigua on finalment s’ha ofegat. No s’havia posat en marxa cap mesura de seguretat eficient amb la intenció d’evitar el que ha passat.
És tracta d’un nou fet lamentable al zoo de Barcelona, una institució que fa servir les gàbies, segons diu, per la conservació de la fauna silvestre i la biodiversitat del món. El seu trist expedient inclou fets com la recent fugida d’una lloba i un cadell que foren perseguits pel parc de la Ciutadella i el Born o el trist final del Floquet de Neu, exposat al públic durant la fase terminal del càncer de pell que el matà.
Presentació de la Plataforma Carles Pinazo al Club diario Levante
Acte de presentació de la “Plataforma pels drets dels animals Carles Pinazo”
Presentació de la Fundació Mona a València.
Hui s’ha presentat a València la Fundació Mona, en un acte organitzat per la Plataforma Iniciativa Animalista l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
La Fundació Mona treballa per la protecció de primats i la conscienciació sobre les conseqüències de la captura i cria d’animals salvatges des de la seua fundació, l’any 2000. El febrer d’aquest any s’ha celebrat el 10é aniversari de la posada en marxa del santuari de Riudellots de la Selva, amb unes instal·lacions distribuïdes per 7 hectàrees i que, actualment, acull 17 ximpanzés.
La iniciativa nasqué com a un projecte per a continuar el treball proteccionista de Simon Temple, que rescatà i acollí primats a l’espai que habilità a Breda. El rescat per part de les autoritats d’un grup de ximpanzés que havien estat destinats a espectacles de circ, i que vivien en condicions deplorables a Quart de Poblet, obligà a que es donara l’últim impuls a l’habilitació del santuari.
Opinió
