A les Festes de Sant Pere Nolasc d’El Puig, el darrer diumenge de gener, es celebra la festa dels joves de la lleva que, malgrat que ja no es correspon amb cap servei militar masculí, encara no incorpora cap dona.  A la plaça de la Constitució, els quintos trenquen els perols plens de llepolies i altres regals per xiquets i xiquetes, i fan la batalla de rates.

Segons diverses informacions sobre aquesta festa, alguns perols contenien rates mortes i altres de vives.  Els cadàvers eren llançats pels joves contra la gent, especialment les xiques, mentre que els animals vius es convertien en objectiu d’una cacera a puntades i xafades fins que les mataven i es convertien en nous objectes per a llançar.  Eren rates de marjal i, en ocasions, animals de laboratori comprats a tendes d’animals.  En ocasions s’han fet servir conills.

Les tortugues olivàcies (Lepidochelys olivacea) tenen a la platja d’Ostional, Costa Rica, un dels seus punts principals de nidificació.  Cada any, desenes de milers d’aquests animals, amb algunes femelles de tortuga verda del Pacífic (Chelonia mydas agassizii) i de les famoses tortugues llaüt (Dermochelys coriacea), dipositen els seus ous a l’arena.

S’ha denunciat que existeix un espoli sistemàtic dels ous d’aquestes tortugues, que figuren a les cartes dels restaurants de la zona per a que les persones turistes els consumisquen com a una especialitat local.  Segons l’Institut de Turisme de Costa Rica, es tracta d’una forma sostenible d’explotació d’aquest recurs que dóna treball a la comunitat local, organitzada com l’Associació de Desenvolupament Integral d’Ostional (ADIO)1.  WWF, que dóna suport a la iniciativa, afirma que la recol·lecció es limita a les primeres hores de les arribades de tortugues2.  

Un article de Las Provincias d'ahir ofereix un relat publicitari sobre la granja del Grup San Ramón a la finca La Bonora de Requena, amb més de 2.200 animals. 

Ens parlen d’un “temple” de vaques amb aliments vegetals d’alta qualitat, aptes per a l’espècie humana, i el terra cobert de làtex i palla.  Una explotació que aprofita els fems per a produir adobs i que fa servir el gas metà que emeten per a generar electricitat a la seua planta de biogàs, amb la redueixen les emissions de CO2.  Una gestió que ha estat mereixedora de l’ISO 9001 i que es projecta al futur amb previsions d’expansió fins als 6.000 individus.

Ací podeu consultar la notícia en l'edició digital.

Hui s’ha presentat a València la Fundació Mona, en un acte organitzat per la Plataforma Iniciativa Animalista l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. 

La Fundació Mona treballa per la protecció de primats i la conscienciació sobre les conseqüències de la captura i cria d’animals salvatges des de la seua fundació, l’any 2000.  El febrer d’aquest any s’ha celebrat el 10é aniversari de la posada en marxa del santuari de Riudellots de la Selva, amb unes instal·lacions distribuïdes per 7 hectàrees i que, actualment, acull 17 ximpanzés.

La iniciativa nasqué com a un projecte per a continuar el treball proteccionista de Simon Temple, que rescatà i acollí primats a l’espai que habilità a Breda.  El rescat per part de les autoritats d’un grup de ximpanzés que havien estat destinats a espectacles de circ, i que vivien en condicions deplorables a Quart de Poblet, obligà a que es donara l’últim impuls a l’habilitació del santuari.