Des de fa temps a la rotonda de l’Avinguda dels Països Catalans de Sant Pere i Sant Pau viuen conills d’Índies. Aquests animals han estat abandonats sense escrúpols pels seus "propietaris": els únics culpables i responsables d'aquesta situació que podem dir que s'ha resolt de manera favorable pels animals que ara viuen a la rotonda.

La seva presència no provoca cap dany a la vegetació ni a l’estructura de la rotonda, i no suposen un problema sanitari, més bé al contrari, ja que les veïnes i els veïns estan contents de poder contemplar aquest petit i curiós refugi urbà que s'ha creat.

L'Associació Animalista Libera! i la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA) han emès un comunicat on denuncien la venda de joguines que inciten a la violència i al maltractament animal del comerç CIRC de Tortosa.

El comunicat assenyala que la botiga CIRC de Tortosa fomenta un comportament entre els més petits, basat en la violència, el sexisme i el maltractament animal amb la venda de joguines amb temàtica taurina. Segons les dues entitats "Aquest comerç patrocina xerrades sobre "Les joguines per educar", de quina educació parlen? la d'una forma d'explotació animal per diversió què no presenta ètica, respecte ni justícia".

Aquest diumenge membres de la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA) han protestat amb una pancarta davant les portes de Port Aventura per denunciar públicament el maltracte reiterat que reben els cavalls que “actuen” dins l'àrea temàtica del far west.

La PIA informava que els cavalls actuen 4 cops al dia, amb passis de 30 minuts, caigudes violentes al terra, suportant sorolls estrepitosos i condicions climàtiques no sempre favorables. Mentre no “actuen”, romanen sempre tancats en estables estrets. Per tal que facin les acrobàcies, els domadors els peguen amb un fuet i els priven d'aliment i aigua. Així mateix, els cavalls estan lesionats i “treballen” igualment, presenten greus símptomes d'estrès pel moviment frenètic i salivat de la mandíbula.

L’exposició "De l’esclavitud humana a l’alliberament animal" està formada per dues de diferenciades: La cadena trencada: la història oculta, i L’esclavitud especista.

Formen una unitat que es pot recórrer en les dues direccions, ja siga començant per la part referida a l’esclavitud moderna perpetrada contra les persones negres d’Àfrica, o per la part referida a l’etern Treblinka de l’ús i l’explotació animal. 

Així, en el pas d’una a l’altra, es trenca simbòlicament amb la barrera de l’espècie.  És una barrera que, en eixir de l’exposició, tothom haurà trencat.  Moltes persones, potser, per primera vegada.

En trencar eixa barrera, l’espècie humana pot viure sense usar, esclavitzar, torturar ni matar els altres animals amb capacitat de sentir i patir.

M’he trobat amb una revista de la indústria càrnia amb articles molt clarificadors. És el nº 351 de Cárnica 2000, de maig del 2013¹, i un d’aquests articles diu que El sector dels additius defén l’ús del colorant E120².

L’àcid carmínic el generen les femelles de les cotxinilles, uns insectes de diferents gèneres i espècies, per a protegir-se dels depredadors. Els éssers humans sempre han utilitzat l’àcid carmínic com a pigment, obtenint d’ell un color roig intens i, barrejat amb altres substàncies, tonalitats més suaus. Se li han trobat molts usos i, actualment, es fa servir com a additiu en medicaments i cosmètics i, sobretot, com a colorant alimentari. A aparegut a jaciments europeus prehistòrics de l’edat del ferro, i la cultura mexica ja l’extreia de les Dactylopius coccus, que parasiten les figueres de pala (especialment a l’Opuntia ficus-indica). Aquesta espècie genera molt més àcid carmínic que qualsevol altra (un 21% del seu pes) i, amb l’ocupació europea, passà a l’altra banda de l’Atlàntic. Les Canàries foren, durant molt de temps, les primeres productores mundials.

Però ambdós, l’amor diabòlic i l’odi –que no era d’aquest món– als misteris que havia conegut, es debatien per la possessió d’aquella ànima saciada d’emocions primitives, àvida de falsa fama, de distincions banals, de totes les robes de l’èxit i el poder. 

Joseph Conrad, El cor de les tenebres[1].

El mal no és mai “radical”, només és extrem, i manca de tota profunditat i de qualsevol dimensió demoníaca.  Pot créixer desmesuradament i reduir tot el món a enderrocs precisament perquè s’estén com un fong per la superfície.  És un “desafiament al pensament”, como diguí, perquè el pensament tracta d’abastir una certa profunditat, anar a las arrels i, en el moment mateix que s’ocupa del mal, se sent decebut perquè no troba res.  Això es la “banalitat”.  Només el be té profunditat i pot ser radical.

Estarem en tot moment al costat del sector defensant l’esforç que realitza per complir amb els estàndards més exigents en matèries com la seguretat alimentària, el benestar  animal,  i la sanitat animal.  Miquel Molins, director general d’agricultura i ramaderia del Departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural de la Generalitat de Catalunya.  Després de la matança de 13.000 gallines.  Maig de 2013.

La influença aviària altament patògena[1] fou descrita per primera vegada a Itàlia, el 1878.  El 1955 ja es sabia que es tractava d’un virus de la família influenzavirus que les aus aquàtiques salvatges a transmetien a les esclaves dels éssers humans.  El 1997 s’associà per primera vegada a malalties respiratòries humanes: 18 persones de Hong Kong, relacionades amb mercats d’aus vives, patiren aquesta malaltia, 11 de les quals tingueren pneumònia i 6 acabaren morint.