Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Diumenge, 07 Juliol 2013 22:00

Heart of Darkness. Animals com a objectes d’art.

Però ambdós, l’amor diabòlic i l’odi –que no era d’aquest món– als misteris que havia conegut, es debatien per la possessió d’aquella ànima saciada d’emocions primitives, àvida de falsa fama, de distincions banals, de totes les robes de l’èxit i el poder. 

Joseph Conrad, El cor de les tenebres[1].

El mal no és mai “radical”, només és extrem, i manca de tota profunditat i de qualsevol dimensió demoníaca.  Pot créixer desmesuradament i reduir tot el món a enderrocs precisament perquè s’estén com un fong per la superfície.  És un “desafiament al pensament”, como diguí, perquè el pensament tracta d’abastir una certa profunditat, anar a las arrels i, en el moment mateix que s’ocupa del mal, se sent decebut perquè no troba res.  Això es la “banalitat”.  Només el be té profunditat i pot ser radical.

Hannah Arendt sobre la banalitat del mal[2]

 

Una persona, llicenciada en Belles Arts, ens contà que compartí promoció d’estudis amb algú que volia explorar un “terreny creatiu” basat en la plàstica obtinguda amb la tortura i mort d’animals no humans.  Són paraules meues, no d’aquest individu a qui aquella persona anomenà el psicòpata, qui contà les companyes i companys les dues idees que ja havia tingut. 

 

La primera era art efímer amb grills o escarabats pegats a una tela o qualsevol altre tipus de base.  La seua “bellesa” radicaria en el moviment desesperat de les potes dels animals, que s’aniria alentint a mesura que les forces els fallaren, i que donaria una sensació de lenta aturada quan els individus encara vius començaren a estar envoltats de cadàvers. 

 

El segon suport seria el vídeoart, i l’obra una gravació amb diverses càmeres d’alta velocitat de la caiguda d’un cavall llançat des d’una terrassa o una gran grua.  De nou, s’hauria d’apreciar la plasticitat dels moviments desesperats de l’animal, culminat pel soroll de l’esclafit dels seus ossos contra el terra i per les grans esguitades de sang i parts dels seus òrgans, també molt plàstiques.  Tot culminaria amb la pasterada del cadàver escampat i el dibuix fet per les esguitades, dues “obres d’art” per elles mateixes.

 

Un temps després, vaig llegir que l’obra amb grills vius s’havia exposat[3].  Es deia Zorba, i es mostrà a la Sala Habana Espacio Libre de Càceres el 2010.  L’autor fou Ismael Alabado, nascut a Madrid, criat a Plasencia (Càceres) i titulat en Belles Arts a Salamanca, com aquella persona que ens contà la història del psicòpata.  Va matar més de 1.000 grills: uns centenars pegats a diversos panells exposats a les parets, com a la història de l’art efímer, i la resta tancats en caixes que també foren exposades.  Ecologistes Extremadura denunciaren els fets, i l’exposició provocà la indignació de les persones a qui colpí l’agonia dels animals.  Una dona, fins i tot, els ruixà amb insecticida per a acabar amb el seu patiment.  

 

Com els i les hauríem de nomenar: tenebristes?  No, no es mereixen la més mínima associació al gran Caravaggio.  No poden tindre un nom, perquè el que fan només és el resultat de la banalitat que, després, cerca una justificació i es disfressa d’art. Podem considerar que hi ha, fins i tot, una escola formada per personatges com Alabado, recopilats a l’article Art merder i animals morts[4]. És un museu dels horrors fet amb el que ja són llocs comuns.  Guillermo Vargas i el gos del carrer que lligà a la paret d’una galeria de Managua per a que morirà de set i de fam.  Jordi Benito i la vaca que matà a colps de martell i punyalades.  Sarah Jane Lynagh i les seues fotografies de persones “adornades” amb òrgans d’animals, pells, ossos i trossos de carn.  Damien Hirst i els seus cadàvers de grans animals en formol.  Tinkebell i la bossa feta amb la gata que vivia amb ella, a qui matà amb les seues pròpies mans.  Nathalia Edenmot i les fotografies dels trossos de gats, conills, gallines i altres animals que acaba de matar, una operació que domina a la perfecció per les moltes vegades que ha repetit i que, segons ella, és ràpida i indolora. I Wim Delvoye, que necessita que les seues víctimes estiguen sempre vives: tatua garrins per a veure com es modifiquen els dibuixos quan la pell s’estira pel creixement dels animals.

 

Albarado justificà la seua obra[5] dient que s’havia documentat i que els grills i escarabats no pateixen per la simplicitat del seu sistema nerviós.  S’atreví, fins i tot, a dir que Ecologistes Extremadura només feien crítica fàcil, sense anar més enllà i que pensava que el discurs en defensa dels animals no anava a ser tan furibund en tractar-se de grills i escarabats, altre motiu per a la seua elecció.  Per a adornar encara més la cosa, es defensà com a un antitaurí que, per respectuós i tolerant, no aniria mai a una manifestació.  Anuncià, a més, que pensava continuar amb els grills i escarabats com a instrument del seu art.

 

Finalment contà una història sobre el que vindria a representar amb allò.  Diu que el títol, Zorba, és una paraula grega que vol dir “viu la vida i aprofita el moment”, com fa Zorba el Grec[6].  L’obra forma part de la seua exploració de conceptes orgànics, i volgué plasmar un concepte empàtic per a que la gent es posara en el lloc dels grills (!!).  Les persones que els veieren patir no els havien, però, d’humanitzar (?): s’havien d’adonar que la vida és quelcom transitori, semblant a la malaltia però no negatiu, amb els seus símptomes i que acaba amb la mort.  Malgrat que a tots els pobles i ciutats hi ha cementiris plens de tombes i que els cadàvers dels animals són presents als plats de molta gent cada dia, l’“artista” es volgué justificar dient que cal forçar la mort per a representar la fugacitat de la vida i pensar en ella.


Espere que, com digué Hannah Arendt, la radicalitat del be triomfe sobre la banalitat completament buida del mal. Aquesta trista història connecta amb totes les formes de torturar i matar animal que es reivindiquen com a art i com a fruits dels sentiments molt profunds.  La caça, disfressada de natura i, fins i tot, de respecte pels animals que es desplomen d’un tir.  Els zoos i aquaris, depriments “exposicions d’art” viu, condemnat a cadena perpètua.  Els espectacles i els circs amb animals, que amaguen la tortura quotidiana que pateixen els esclaus i esclaves.  Les exhibicions de cavalls, gossos, gats i altres animals de raça. L’equitació, la colombicultura, la falconeria, els concursos de cant d’aus…  I, clar, la tauromàquia.


Espere que mai s’haja de veure el vídeo del cavall, justificat per una persona autora que ens diga que explora conceptes orgànics o coses com la fugacitat de la vida amb animals que no pateixen.  Espere que mai més utilitzen animals com qui fa servir pinzells i aquarel·les, dianes o pilotes de futbol. Sempre és el mateix principi del Kurz que destrueix i massacra per l’ivori al Cor de les tenebres, de l’Eichmann oficinista que organitza amb diligència l’holocaust jueu, del psicòpata aspirant a artista.  És la banalització del mal.  Senzillament: matar bous per diners i fama, o matar grills i cavalls per a adquirir un nom com a artista.  Les justificacions venen després, carregades de cinisme: jo m’he documentat; l’animal no pateix; només són escarabats; això és art; no enteneu el que jo sent quan ho faig o ho veig; jo respecte, respecteu-me; visca la democràcia!

Jesús Frare, Iniciativa Animalista.

 

[1] Conrad, Joseph (traducció de l’anglès al castellà: Diéguez Rodríguez, Amado) El corazón de las Tinieblas, Madrid, Diari El País, 2002, Col·lecció Clásicos del siglo XX, nº 20.  P. 153.

[2] Arendt, Hannah, “Eichmann en Jesuralen”, article a Arendt, Hannah (traducció de l’anglès al castellà: Candel, Miguel), Una revisión de la historia judía y otros ensayos, Barcelona, Paidós, 2004.  P. 137-15o.

[3] El Periódico de Extremadura, 14/09/2010, Piden la retirada de una exposición por presuntos malos tratos a grillos vivos.  http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/caceres/piden-retirada-de-una-exposicion-por-presuntos-malos-tratos-a-grillos-vivos_532091.html

[4] Taringa!, sense signatura.  Arte mierdero y animales muertos.  http://www.taringa.net/posts/imagenes/16548027/Arte-mierdero-y-animales-muertos.html

[5] L’Absurd diari, 14/09/2010, El artista de la instalación con 1.000 grillos vivos dice que estos animales no sufren, http://www.absurddiari.com/s/llegir.php?llegir=llegir&ref=18061

[6] De la novel·la de Nikos Kazantzakis Vida i aventures d’Alexis Zorbas (1946), que inspirà la pel·lícula de 1964 Zorba the Greek, amb Anthony Queen, Alan Bates i Irene Papas.

Vist 8875 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com