Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dimecres, 12 Juny 2013 22:00

Grip aviar. Ous, carn, vivisecció, indústria.

Estarem en tot moment al costat del sector defensant l’esforç que realitza per complir amb els estàndards més exigents en matèries com la seguretat alimentària, el benestar  animal,  i la sanitat animal.  Miquel Molins, director general d’agricultura i ramaderia del Departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural de la Generalitat de Catalunya.  Després de la matança de 13.000 gallines.  Maig de 2013.

La influença aviària altament patògena[1] fou descrita per primera vegada a Itàlia, el 1878.  El 1955 ja es sabia que es tractava d’un virus de la família influenzavirus que les aus aquàtiques salvatges a transmetien a les esclaves dels éssers humans.  El 1997 s’associà per primera vegada a malalties respiratòries humanes: 18 persones de Hong Kong, relacionades amb mercats d’aus vives, patiren aquesta malaltia, 11 de les quals tingueren pneumònia i 6 acabaren morint.

La malaltia es contrau per contacte directe amb aus infectades i, per això, el més corrent era que es donara entre persones que convivien estretament amb aus de corral.  És altament contagiosa i sembla clar que un individu humà la pot transmetre a altre.  Mostra símptomes com febre alta (més de 38°C), tos, dificultat respiratòria o pneumònia.

Tot esclatà el 2004, quan els casos es començaren a multiplicar a Àsia.  Quan, al 2005, es detectaren els primers casos a Europa, es convertí en notícia preferent[1].  La histèria posà les aus salvatges en el punt de mira i sovint es parlà de fer “sacrificis” massius[2].  S’estima, entre 2004 i 2006, es mataren al voltant de 140 milions d’aus esclaves per a controlar la malaltia.

El procés de convertir les víctimes en culpables afectà seriosament els felins.  Primer, saltà la notícia d’una illa d’Alemanya on havien mort gats domèstics infectats per les aus salvatges de la zona[3].  També moriren centenars de grans felins captius als zoos asiàtics, infectats per les pobres aus vives que els tiraven per a que les devoraren.  S’havia d’aclarir el perill que representaven i per això sempre està a l’aguait la indústria de l’experimentació amb animals: el 2004 començaren els programes de vivisecció per a establir si existia el contagi felins–humans.  Els inocularen el virus extret d’humans i els posaren en contacte amb pollastres infectats, morts i vius.  Els torturaren i  després els mataren per a estudiar els seus cadàvers[4].

Des d’aleshores, s’han detectat molts casos de grip aviar.  El protocol a seguir és molt clar: detecció, pressa de mostres, immobilització, sacrifici dels animals i desinfecció[5].  L’eliminació dels animals només és un element més del procés de desinfecció, que els transforma d’esclaus a explotar a mercaderia perillosa.  No importa el nombre: cent, mil, un milió…

Aquest és el cas detectat a les comarca del Segrià fa poc.  Les víctimes han estat 13.000 gallines, un “lot” que, segons les informacions oficials, només mostrava un índex d’afectació del 2% (al voltant de les 260 gallines malaltes en tota l’explotació).  El negoci és el negoci: les mataren a totes.  Les convertiren en el seu trofeu de caça per a mostrar al món l’eficiència de la indústria i dels organismes públics al seu servei.  Per a elles, no existeix la possibilitat de tractament veterinari.

Diuen que, com que no era una explotació de carn o d’ous, la gent pot dormir tranquil·la.  Eren 13.000 gallines reproductores: posen ous fecundats que s’incuben per a produir les desenes de milers de gallines que, després, alimenten el cicle d’explotació de les granges d’ous per a consum humà.  Aquestes granges crien les polletes fins a les 14-15 setmanes d’edat, per a que arriben a les granges d’explotació en condicions òptimes de mida i pes per a l’arrencada de posta. 

Generalment, acaben a les immenses bateries de minúscules gàbies on viuran amuntegades amb 10-14 gallines més, el que fa que cada gallina toque a un espai equivalent al de un full DINA4, amb el sol d’aram lesionant les seues potes i sota la pluja d’excrements de les gàbies de dalt.  Mai veuran la llum del sol ni podran rascar el terra o fer-se banys de sorra.  Possen una mitjana de 2 ous per cada 3 dies fins a la primera muda, entre els 10 i els 12 mesos de vida de les gallines.  Algunes explotacions envien totes les gallines a l’escorxador en aquest moment; altres esperen un any més, però mai dos.  Així, les gallines no viuen un màxim de 120 setmanes fins que, finalment, acaben convertides en brou de pollastre i substituïdes per gallines joves arribades de les granges de reproductores.  Una gallina amb les atencions mínimes garantides pot viure més de 15 anys.

La muda és el període de canvi del plomatge que hauria de durar unes 8 setmanes, durant el qual baixa dràsticament, o es talla completament, la posta d’ous.  Per a reduir aquest període a les 4-5 setmanes, les explotacions utilitzen la muda forçada.  Quan detecten una baixada a la meitat de la posta, els lleven completament l’alimentació durant dies.  L’afebliment de les gallines accelera la caiguda de les seues plomes i talla definitivament la posta, i és aleshores quan reintrodueixen el menjar molt a poc a poc. 

L’estalvi de temps representa gran beneficis per a explotacions de moltes bateries amb més de 10.000 gallines cadascuna: poden superar els 150.000 ous extres i la continuació de l’explotació sense haver de passar cada any pel procés de substitució de les gallines.  Moltes moren per l’estrès generat durant aquest procés tan agressiu, però, per a les granges, només és un cost més a tindre e compte.  Les granges de “producció ecològica” també segueixen aquest procés.

Les notícies subratllen que no hi ha perill per a les persones[6], que és l’única preocupació a tindre en compte[7].  Amb l’eliminació dels animals, no hi ha motiu per a la por.  No és cert, perquè l’explotació dels animals, com ja ha quedat demostrat, deixa la porta oberta a un nou brot que es podria saltar totes les barreres i generar una epidèmia.  Es tracta d’un estrany concepte de prevenció que justifica la massacre de milions d’animals sense que ni tan sols es plantege l’opció millor: l’eradicació de l’explotació d’aus que es poden contagiar d’una malaltia que porten individus salvatges molt més resistents que elles, i que es converteixen en vectors del que podria ser la pandèmia del segle XXI.  És la realitat de la indústria de l’alimentació, negoci primer que res, i del sistema especista d’explotació animal.

Tot plegat és un conjunt més d’exemples sobre la necessitat del veganisme, i no els inventem des del moviment pels drets dels animals.  Amb aquest brot de grip aviar torna a eixir a la llum la massacre d’animals només per a justificar la indústria de la carn.  Torna a eixir a la llum el que representa la indústria de l’entreteniment amb animals, amb el record de la mort de centenars de grans felins per contacte amb aus malaltes, també víctimes sense cap oportunitat en mans d’aquesta indústria.  I torna a eixir a la llum el patiment i la mort que hi ha darrere del consum d’ous i derivats, amb una granja que manté esclaves gallines mare, que produeixen a ritme industrial les gallines que passaran una vida de posta curta i miserable.     

 

 

Gencat.cat, 21/05/2013, Agricultura detecta i elimina un focus d'H7N1 de baixa patogenicitat en una explotació a gallines reproductores de les comarques de Lleida.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=199489&idioma=0&departament=5&canal=6

Es tracta d'un brot que només afecta les aus, no les persones, ni la seguretat alimentària dels productes avícoles.

D’acord amb la Directiva  82/894/CEE, relativa a la notificació de les malalties dels animals, el Dept. d’Agricultura ha activat les mesures previstes als plans de vigilància de la sanitat avícola davant la confirmació en laboratori de referència  d’un cas d’influència aviària de baixa patogenicitat en una explotació d’aviram de gallines reproductores.

La influença aviària és una malaltia que afecta les aus i que difícilment es transmet als humans. En funció de la capacitat de causar la malaltia en les  aus es poden classificar en d’alta o de baixa patogenicitat. En aquest cas, es tracta d’un virus tipus A de baixa patogenicitat, subtipus H7N1, d’acord amb les anàlisi de seqüenciació genòmica realitzades pel Laboratori de referència acreditat pel Ministerio de Agricultura (Algete).

El cas s’ha detectat la setmana passada per part de la pròpia explotació en aplicació del Pla de vigilància de la sanitat avícola de Catalunya. El Departament va activar el protocol de mesures preventives per a aquests casos (presa de mostres, immobilització, sacrifici dels animals i desinfecció) i es va procedir a la comunicació corresponent al Ministeri.

Divendres es va procedir al sacrifici de les aus i a la destrucció dels ous en incubació d’aquesta explotació mitjançant empresa autoritzada, per bé que l’evolució de la simptomatologia en les aus feia preveure que fos de baixa patogenicitat.

Es tracta d’una explotació de gallines reproductores, amb un cens de 13.000 aus. El grau d’afectació del lot d’aus ha estat baix (2%) i els símptomes han remès 2 dies després de la detecció. La instal·lació compleix els requisits legals i de bioseguretat que marca la normativa.

No hi ha cap altre Explotació dins el perímetre d1 km. que s'estableix com radi de vigilància durant 30 dies.

Segons el sotsdirector general de Ramaderia,Joaquim Xifra, ‘la prioritat del Govern ha estat aplicar el principi de prevenció, aïllar i eradicar aquest cas  per evitar la disseminació en altres explotacions i, alhora, evitar l’impacte que poden generar sobre el sector i per això  hem actuat des del primer moment de manera coordinada amb el Ministeri, l’empresa i la resta d’organismes implicats”.

Malaltia de les aus.  La influença aviària és una malaltia de les aus, produïda per un virus ARN de la família dels Orthomyxoviriade, coneguts com influença del tipus A.  Aquests virus es classifiquen segons les proteïnes que presenten en la seva superfície (H  i N) i actualment se’n coneixen un total de 144  tipus diferents al món i poden ser d’alta o baixa patogenicitat.

En aquest cas, es tracta d’un  cas circumscrit a l’àmbit de la sanitat animal i que afecta una explotació de gallines reproductores (no destinades al consum). No es preveu que es produeixi disseminació cap a altres indrets ja que :

- L’anàlisi ha confirmat que es tracta d’un virus amb nivell baix de patogenicitat, raó per la qual un cop eradicat mitjançant el sacrifici del animals i la desinfecció de la instal·lació, s’estableix un perímetre d’1 km. on es mantindrà la vigilància activa durant els propers 30 dies fins a l’aixecament oficial de les mesures de prevenció.

- Les  analítiques ja realitzades en l’explotació més propera, fora del radi de vigilància, han donat resultats negatius.

No s’ha detectat cap cas sospitós d’afectació a les persones (ni en les que han estat en contacte amb els animals –treballadors, veterinaris de l’explotació, etc.-  dins la pròpia explotació ni tampoc fora d’aquesta).

Segons dades del Ministeri d’Agricultura durant els darrers anys s’ha declarat  focus de baixa patogenicitat a Navarra (2009) en el cas d’Espanya,  a Itàlia, Alemania, Dinamarca i Holanda (2010) i a Alemania, Itàlia  i Holanda (2011).

El director general d'Agricultura i Ramaderia,Miquel Molins,  ha manifestat el suport a l’empresa afectada pel focus i ha remarcat que ‘estarem en tot moment al costat del sector defensant l’esforç que realitza per complir amb els estàndards més exigents en matèries com la seguretat alimentària, el benestar animal,  i la sanitat animal, etc. Aquest cas demostra que les polítiques de seguretat alimentaria de la UE funcionen i que les empreses estan compromeses plenament amb la qualitat i la seguretat d’allò que produeixen”.

Molins ha agraït també la professionalitat dels tècnics  del DAAM i dels veterinaris del sector avícola “que han permès atacar aquest focus amb caràcter immediat així com la importància de l’aposta que va fe el Govern el 2011 en decidir reorientar els seus laboratoris sota criteris d’expertesa i especialització, fet que ens ha permès disposar de centres de referència internacional com el CESAC i el CRESA imprescindibles en moments com aquest”.

3/24.cat, 22/05/2013, Detectat un brot de grip aviària en una granja de gallines del Segrià

http://www.324.cat/noticia/2119554/catalunya/Detectat-un-brot-de-grip-aviaria-en-una-granja-de-gallines-del-Segria

Redacció.  La Generalitat ha confirmat la detecció d'un brot de grip aviària en una granja de gallines reproductores del Segrià. La presència del virus H7N1 ha obligat asacrificar 13.000 animals i a desinfectar les instal·lacions.

Des del govern destaquen que la infecció per aquest virus, que difícilment es transmet als humans, només ha arribat als animals i, com que es tracta de gallines reproductores,ni la carn d'aquestes aus ni els ous estan destinats al consum.

Fonts del Departament d'Agricultura han remarcat que no s'ha detectat "cap cas sospitós d'afectació a les persones" per aquest brot, queva detectar la mateixa granja el 14 de maig.

La Generalitat no ha informat de quina granja és l'afectada i només ha indicat que és a la comarca del Segrià.

Agricultura assegura que no hi ha cap altra explotació d'aus en el perímetre d'un quilòmetre de la granja, on hi haurà vigilància durant 30 dies. A l'explotació més propera, s'hi han fet anàlisis i han donat negatives.

Arran del cas, Hong Kong ha anunciat la prohibició temporal de la importació d'aus de corral i productes avícoles, inclosos ous, procedents de Catalunya.

ElPeriódico.cat, 21/05/2013,Detecció d’un brot de grip aviària en una granja del Segrià. 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/detectat-brot-grip-aviaria-una-granja-catalana-2396169

La Generalitat dóna per controlada la malaltia després de sacrificar 13.000 gallines

EFE / Barcelona.  La Generalitat ha confirmat l'existència d'un brot del virus H7N1de grip aviària en una granja de gallines reproductores de la comarca del Segrià, cosa que ha obligat al sacrifici dels animals i a la desinfecció de les instal·lacions.

El brot va ser detectat el 14 de maig per l'explotació avícola en aplicació del pla de vigilància de la sanitat avícola de Catalunya i el grau d'afectació es considera baix, segons l'informe sobre el brot que hi ha a la web del departament d'Agricultura de la Generalitat.

El cas d'aquest virus, que afecta les aus i que difícilment es transmet als humans, ha afectat una granja de 13.000 animals i els símptomes van remetre dos dies després d'activar-se el protocol de mesures preventives per a aquests casos. Segons Agricultura, no hi ha cap altra explotació d'aus dins del perímetre d'un quilòmetre, que està establert com a radi de vigilància durant 30 dies, i per això no es preveu que es produeixi cap disseminació de la malaltia.

El govern de Hong Kong ja ha anunciat la prohibició temporal a la importació d'aus de corral i productes avícoles, inclosos els ous, de Catalunya després de confirmar-se el brot. Allà hi ha hagut casos de contagi a humans.

La Generalitat va activar el protocol de mesures preventives, que suposa la presa de mostres, la immobilització de les gallines, el sacrifici de les afectades i de la resta de l'explotació així com la desinfecció, al mateix temps que comunicava el cas al Ministeri. Les analítiques ja realitzades a l'explotació més pròxima i que està fora d'aquest radi han donat resultats negatius.

La Generalitat subratlla que la infecció pel virus s'ha circumscrit en aquest cas a l'àmbit de la sanitat animal i ha afectat una explotació de gallines reproductores, i, per tant, ni aquestes ni els ous estan destinats al consum. A més, apunta que "no s'ha detectat cap cas sospitós d'afectació a les persones", ni entre les que han estat en contacte amb els animals a dins de l'explotació ni fora.

Les mateixes fonts d'Agricultura han subratllat que no hi ha risc per a les persones a causa d'aquest brot.

Segons dades del Ministeri d'Agricultura, que cita la Generalitat, els últims anys s'han declarat focus de baixa patogenicitat similars a Navarra (2009), en el cas d'Espanya, encara que també a Itàlia, Alemanya, Dinamarca i Holanda, el 2010, i a Alemanya, Itàlia i Holanda, el 2011.

La influença aviària altament patògena (sigles en anglès HPAI).  La influença aviària és una malaltia vírica molt contagiosa que afecta principalment les aus aquàtiques, però també els galls dindi, i aviram en general, causada per un virus del gènere Influenzavirus, tipus A, i caracteritzada per signes que van des d'una lleugera disminució del nombre d'ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central.  En granges avícoles habitualment produeix una mortalitat del 90% dels animals en 4 dies.

És una malaltia de declaració obligatòria segons l'Oficina Internacional d'Epizoòties (OIE).

EtiologiaVirus de la familia Orthomyxoviridae, gènere Influenzavirus A, B. Fins avui tots els microorganismes altament patògens aïllats han sigut virus A d'influença dels subtipus H5 i H7.

Epidemiologia.  Altament contagiosa.  Tot i que el virus de la influença aviària pot afectar a un gran nombre d’espècies d’aus, les aus de corral són les més susceptibles a patir la malaltia en la seva forma aguda. Les aus aquàtiques, especialment les anàtides, en molts casos pateixen la malaltia de forma subclínica i actuen com a portadores.  Es creu que aquest grup d’aus, i en particular les migratòries, constitueixen els hostes naturals del virus.

Hostes.  Els virus aïllats d'influença aviar altament patògena s'han obtingut principalment de aus aquàtiques, galls dindi i gallines. Es raonable suposar que totes les espècies d’aus aviars són susceptibles a la infecció.

Fonts de virus.  Femtes i secrecions respiratòries.  Els virus altament patògens poden seguir sent viables durant molt de temps en femtes infectades, però també en teixits i a l'aigua

TransmissióContacte directe amb secrecions d'aus infectades, especialment femtes; aliments, aigua, equip i roba contaminats; les aus aquàtiques i marines clínicament normals poden introduir el virus a les granges avícoles; ous trencats contaminats poden infectar els pollets a les plantes d’incubació

Període d'incubacióDe 3-14 dies.

Diagnòstic clínic. Depressió greu, inapetència; marcada disminució de la producció d'ous; edema facial amb crestes i barbetes tumefactes i cianòtiques; hemorràgies petequials a les superfícies de les membranes internes; morts sobtades (la mortalitat pot arribar al 100%)

Aïllament del virus necessari per a un diagnòstic definitiu.

Lesions a les gallines.  Les lesions poden ser absents en els casos de mort sobtada; edema subcutani del cap i del coll; secrecions nasal i oral; exsudació mucosa excessiva en el lumen de la tràquea o traqueïtis hemorràgica greu; petèquies a l'interior de l'estern, al greix abdominal, a les superfícies seroses i a la cavitat corporal; hemorràgies i degeneració dels ovaris; hemorràgies a la superfície de la mucosa del proventricle, particularment a la unió del pedrer; hemorràgies i erosions de la mucosa del pedrer; focus hemorràgics als teixits limfoides de la mucosa intestinal (tonsiles cecals).

Les lesions en els galls dindi són similars a les de les gallines, però poden ser menys marcades. Els ànecs infectats per HPAI i que excreten el virus poden no presentar cap símptoma clínic ni lesió.

Diagnòstic diferencial.  Còlera aviar agut (Pasteurella multocida); forma velogènica de la malaltia de Newcastle; malalties respiratòries, especialment laringotraqueïtis infecciosa.

Diagnòstic de laboratori

- Mostres: hisops de tràquea i cloaca (o femtes) d'aus vives o de diferents òrgans i femtes d'aus mortes.

- Identificació de l'agent: PCR específic; inoculació d'ous de gallina embrionats de 9-11 dies d'edat; mostres de sang coagulada o sèrum.

- Proves serològiques: hemaglutinació i prova de la inhibició de l'hemaglutinació; immunodifusió en gel d'agar (AGP); ELISA

L'agent causal de la grip aviària són diversos subtips de virus de la grip A que afecten aus i, menys habitualment, porcs.  No sol passar d'una espècie animal a una altra, però en rares ocasions pot infectar els humans.  Les soques que poden causar malaltia en humans pertanyen als subtips H5N1, H7N3, H7N7 i H9N2.  A Catalunya no s'ha detectat cap cas de virus de la grip aviària d'alta patogenicitat (H5N1), ni en aus ni en persones.

L'Organització Mundial de la Salut, des de la seva xarxa de laboratoris de grip, ha iniciat processos per a la recerca d'una vacuna que protegeixi l'home contra la soca H5N1 de la grip de les aus. Mentrestant, existeixen dos fàrmacs que poden reduir la gravetat i la duració de la malaltia.  La seva eficàcia depèn de la rapidesa de l'administració durant les quaranta-vuit hores després de l'inici de la simptomatologia.

Catalunya disposa del tractament adequat per a la població, que permetria atendre en cas que fos necessari, a més, el personal de risc, com ara sanitaris, cossos de seguretat, persones exposades al primer focus d'infecció i l'entorn de les possibles persones afectades, per tal de controlar-ne al màxim l'expansió i donar el temps necessari a la producció de vacunes.

Fase d’alerta pandèmica 3 (fase sense transmissió interhumana).  El protocol d'actuacions que cal seguir davant la detecció d'un possible cas humà d'infecció pel virus de la grip A està dividit en diverses fases. En aquest cas, la fase 3, que es caracteritza pel fet que no hi ha transmissió interhumana, té l'objectiu d'assegurar la detecció i la notificació dels casos sospitosos.

Fases d’alerta pandèmica 4 i 5 (fases amb transmissió interhumana i aparició d’agrupacions limitades).  És el mateix tipus de protocol, però en aquesta fase, l'objectiu es concreta en la contenció de la transmissió de la infecció i, per això, les precaucions en els centres sanitaris s'han d'extremar al màxim, ja que amb una bona contenció seria possible, almenys teòricament, evitar el pas a fases posteriors.

Protocol per a la utilització d’antivirals.  En aquest protocol es presenten les indicacions que s'han de tenir en compte a l'hora de prendre antivirals quan s'està infectat pel virus H5N1, en cada una de les fases de pandèmia.  Aquest fàrmacs antivirals també es poden utilitzar per a la prevenció i el tractament de la grip i també per reduir la morbiditat i la mortalitat.

Protocol d’actuació dels laboratoris de microbiologia.  L'objectiu principal d'aquest document és establir els protocols d'actuació per part dels laboratoris de microbiologia de Catalunya al llarg de les fases 3 a 6 definides en el Pla de preparació enfront d'una possible pandèmia de grip.

Pla d'actuació a Catalunya enfront d’una possible pandèmia de grip.  Generalitat de Catalunya.  Departament de Salut.  Direcció General de Salut Pública.

Aquest Pla té com a objectiu reduir al màxim la mortalitat, la morbiditat i l'impacte sociosanitari de la grip aviària a Catalunya, en cas que es produís una situació de pandèmia.

El desenvolupament del Pla no només facilita una resposta efectiva en el moment de produir-se la pandèmia, sinó que, a més, aporta importants beneficis de planificació i logística, com una millora dels sistemes de comunicació entre els sistemes sanitaris i els sectors de resposta a les emergències, l'increment d'activitats de vigilància epidemiològica o la millora de totes les infraestructures i plans d'actuació sanitaris i d'intercomunicació.

Protocol d’actuacions que cal seguir davant de la detecció d’un possible cas humà d’infecció pel virus de la grip A (H5N1).

Fase d’alerta pandèmica 3 (fase sense transmissió interhumana).  26 d’abril de 2006

Introducció.  La grip aviària és una malaltia infecciosa de les aus i està originada persoques del virus de la grip, tipus A.  Aquest tipus és el que ocasionaepidèmies i pandèmies humanes.

El reservori natural dels virus són les aus migratòries —especialment els ànecs salvatges— que són les més resistents a la infeccióLes aus de granja, incloent-hi els pollastres i els galls dindi, són particularment susceptibles a la malaltia, amb una mortalitat de prop del 100 % en el cas de l’anomenada grip aviària, altament patògena.  Els virus de la grip aviària rarament afecten els humans i, normalment, tampoc altres espècies diferents de les aus i els porcs.

Els primers casos d’infecció humana per aquest virus A (H5N1) es van identificar el 1997, a Hong Kong, on va infectar 18 persones i en van morir 6.  Altres brots recents de grip aviària en humans han tingut una extensió limitada.  El febrer de 2003 es va notificar un brot de grip aviària pel virus de la grip A (H5N1) que va causar dos casos en humans i una mort a Hong Kong.  Als Països Baixos, un brot pel virus gripal A (H7N7) va causar la mort d’un veterinari l’abril de 2003 i malaltia lleu a 89 persones.  A Hong Kong, el 1999, es van notificar dos casos lleus de malaltia aviàriaen nens, causats pel virus gripal A (H9N2) i el desembre de 2003 es vanotificar un altre cas.

La investigació d’aquests brots va determinar que la font d’infecció humana era el contacte estret amb els pollastres vius infectats.  Per això es recomana que no s’efectuï la venda d’aviram viu directament als consumidors en les zones que experimentin brots de grip aviària en aviram.  Els ous d’aus infectades poden estar també contaminats pel virus, per la qual cosa s’ha d’anar amb compte a l’hora de manipular-los.  Una cocció correcta permet eliminar el virus (la refrigeració ni la congelació no ho permeten).  Malgrat que no s’ha descrit la transmissió a través dels aliments, per precaució, l’OMS recomana que es coguin sempre fins a arribar a una temperatura interna de 70°C.

En humans, el període d’incubació de la malaltia produïda pel virus A (H5N1) estaria entre 2 i 4 dies (pot arribar a 8 dies).  La simptomatologia sembla que s’inicia amb un quadre respiratori agut amb febre per sobre dels 38°C, tos, odinofàgia, dificultat respiratòria i malestar general, que evolucionen cap a un quadre de destret respiratori secundari a una pneumònia vírica.  S’ha observat també una marcada limfopènia i un elevat nombre de casos que van presentar un quadre diarreic a l’inici de la simptomatologia.  La letalitat entre els casos hospitalitzats és elevada (40-60 %), i la mort ocorre entre els 6 i els 29 dies des de l’inici dels símptomes (amb una mitjana que va de 8 a 13 dies, en els diferents estudis realitzats). L’elevada letalitat enregistrada fins ara fa recomanableuna atenció mèdica especialitzada i immediata per a aquests casos.  L’úsprecoç d’inhibidors de la neuraminidasa pot ser un tret rellevant per altractament d’aquests malalts.

Estudis inicials in vitrode la sensibilitat del virus de la grip A (H5N1) han mostrat que aquest és resistent als inhibidors de la proteïna M2 (amantidina i rimantidina) i sensible a l’oseltamivir.  Fins aquest moment, no hi ha cap vacuna eficaç per als virus H5.  No obstant això, es recomana la vacunació amb la vacuna de la grip epidèmica habitual a totes aquelles persones que participin en el sacrifici d’aviram en els països afectats o les que tenen un contacte directe amb aus vives infectades i/o els seus excrements.

A hores d’ara s’han notificat casos humans de grip aviària causada pel virus de la grip A (H5N1) confirmats per l’OMS a Azerbaidjan, Cambodja, Indonèsia, l’Iraq, Tailàndia, Turquia, el Vietnam i la Xina.  Fins al 3 d’abril de 2006 s’han confirmat un total de 186 casos humans, 105 dels quals han mort.  Durant aquests primers mesos de l’any 2006 no s’han notificat casos ni a Tailàndia ni al Vietnam i només un cas a Cambodja, però han aparegut casos en nous països més propers a Europa, com és el cas de Turquia, Azerbaidjan i l’Iraq.  L’aparició de casos humans ha coincidit amb l’extensió de la infecció pel mateix virus en l’aviram.

A Espanya, s’aconsella la vacunació antigripala les persones que tinguin pensat viatjar a zones afectades per la grip aviària en aviram.  Aquesta recomanació pretén evitar una confusió entre un quadre gripal comú, causat per un virus contingut a la vacuna, i un quadre gripal produït pel virus aviari.  A més, vol disminuir les probabilitats d’una possible coinfecció pels dos virus (l’humà i l’aviari) en una mateixa persona, ja que aquest fet podria contribuir a una reagrupació del material genètic dels virus esmentats.  Pel mateix motiu, s’ha de potenciar la vacunació antigripal entre el personal sanitari.

A Espanya hi ha un pla d’estudi de la grip aviària en aviram.  A Catalunya, el Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó és el laboratori oficial del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria d’Agricultura de la Diputació General d’Aragó, per al sector avícola.  Aquest laboratori du a terme, des de fa 8 anys, diferents mostreigs per a la detecció de la grip aviària i ha obtingut resultats negatius en totes les anàlisis realitzades.  Fins avui no s’ha detectat cap virus de grip aviària en el nostre país.

D’altra banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge s’encarregadel control periòdic en aus silvestres i especialment en aquelles zones demajor risc com són els aiguamolls i les zones d’arribada d’aus migratòries.  Actualment està prohibida l’entrada a la Unió Europea de carn, ous i altresproductes derivats de l’aviram així com d’aus vives procedents de tots elspaïsos afectats per l'epizoòtia.

Fins ara l’OMS no té cap evidència que hi hagi una transmissió de persona a persona.  Els estudis moleculars del virus aïllat en les dues germanes del Vietnam, de 23 i 30 anys, que van morir han confirmat que el virus és d’origen aviari i no conté fragments gènics del virus de la grip humana.  Amb aquesta troballa es descarta la possible transmissió del virus de persona a persona.

Per a una informació actualitzada, podeu consultar el web del Departament (http://www.gencat.net/salut).

Protocol d’actuació davant d’un cas sospitós oprobable de grip aviàriaDefinició de cas sospitós.

• Antecedent de viatge o estada, durant els 7-10 dies previs a l’inici de la simptomatologia, en algun dels països on s’ha documentat la presència del virus de la grip aviària H5N1 en aviram i/o humans.

• Presència del virus de la grip aviària H5N1 en aviram i/o en humans en el nostre territori.

I, com a mínim, un dels antecedents següents en les àrees visitades:

• Haver tingut contacte directe amb animals vius o morts susceptibles d’estar infectats (visita a una granja, contacte en un mercat, etc., en àrees on s’ha confirmat la presència del virus), en els 7-10 dies anteriors a l’inici dels símptomes.

• Contacte amb una persona diagnosticada de grip A (H5N1) en els 7-10 dies anteriors a l’inici dels símptomes: febre alta (> 38°C); tos, odinofàgia o dificultat respiratòria; radiologia de tòrax amb infiltrats consistents amb pneumònia o signes compatibles amb la síndrome de destret respiratori sense cap diagnòstic alternatiu.

Definició de cas confirmat.  Cas sospitós, amb resultats positius en el laboratori per al virus de la grip A (H5N1):

• Cultiu positiu del virus de la grip A (H5N1),

• PCR positiva específica per a virus de la grip A (H5N1),

• Seroconversió (el sèrum és negatiu en fase aguda i positiu en fase convalescent, o bé el títol obtingut en el sèrum de fase convalescent és, com a mínim, quatre vegades més alt que el de fase aguda).

Definició de cas probable.  Cas sospitós, que no s’ha pogut confirmar al laboratori, però en el qual no s’ha trobat cap diagnòstic alternatiu que pogués explicar la causa de la malaltia.

Criteris d’exclusió.   Un cas s’hauria d’excloure si un diagnòstic alternatiu explica la causa de la malaltia.

Protocol d’actuació davant d’un cas sospitós o probable.

• Si és atès en un centre d’atenció primària cal derivar-lo directament a l’hospital amb UCI més proper, amb transport sanitari (previ contacte telefònic) i col·locar una mascareta quirúrgica al pacient des del primer moment.

• El personal d’acollida (admissions, triatge, etc.) de cada centre sanitari ha d’estar alertat sobre la possibilitat de rebre un cas sospitós o probable de grip aviària, per la qual cosa ha de disposar de la informació actualitzada que hi ha a la pàgina web del Departament i tenir identificades acuradament les zones on hi ha brots de la malaltia aviària en aviram (http://www.fao.org) i els països on s’han documentat casos en humans.  En cas que hi arribi una persona que refereixi una simptomatologia compatible amb la descrita (febre alta superior a 38°C, tos, símptomes respiratoris), li han de demanar immediatament, o presentar-li la fitxa qüestionari (disponible en diferents idiomes), si en el període dels 7-10 dies anteriors ha arribat d’un país afectat per la grip aviària A (H5N1) en aus de granja i/o en humans, i també sobre la possible exposició en aquests 7-10 dies previs a aus infectades en cas que en el nostre territori ja hagin aparegut casos confirmats en aviram.

Durant l’espera cal demanar al pacient que es posi una mascareta quirúrgica, que respecti les normes d’higiene i “etiqueta respiratòria” (esternudar o estossegar emprant mocadors de paper d’un sol ús, llançar-los després en una bossa de plàstic i rentar-se bé les mans) i acomodar-lo, si és possible, en una sala separada de la resta de pacients, amb la porta tancada, o en una cadira o llitera a una distància superior a un metre de la resta d’usuaris.

• Atès que de moment no s’ha documentat la transmissió de persona a persona, l’atenció a aquests pacients es farà seguint les precaucions estàndard i les de gotes, que són les que corresponen a un malalt amb un procés respiratori: utilització de guants, rentat acurat de les mans, ús de mascareta quirúrgica i utilització de protecció ocular durant les pràctiques de risc d’esquitxades).

• Quan el pacient hagi estat visitat a l’hospital i es confirmi la sospita, mitjançant radiologia de tòrax, s’ha de notificar el cas amb caràcter d’urgència a la unitat de vigilància epidemiològica que correspongui (vegeu l’annex) o al Sistema d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC, tel. 627 480 828), si la sospita es produeix fora de l’horari laboral o en festiu.

• La unitat de vigilància epidemiològica corresponent recollirà la informació clínica i epidemiològica del cas i es farà càrrec de la cerca activa de possibles coexposats.

• Si l’epidemiòleg considera que es tracta d’un cas probable iniciarà el circuit per al tractament antiviral.

• El malalt serà ingressat en el mateix hospital.  L’atenció a aquests pacients es farà utilitzant les precaucions abans esmentades (precaucions estàndard més precaucions per gotes).  S’ha de procurar que el malalt estigui sol a l’habitació i que no tingui contacte amb altres malalts respiratoris o immunocompromesos.

• Tot el personal que l’atengui ha d’haver rebut la vacuna antigripal de la temporada.

• El pacient ha de quedar ingressat fins que es confirmi o descarti la infecció i el seu estat clínic permeti donar-lo d’alta.

• Per a la confirmació del cas, amb consulta prèvia a la unitat de vigilància epidemiològica que correspongui, cal recollir de manera immediatales mostres següents:

1) Exsudat nasal: cal utilitzar un escovilló específic per a l’obtenció i el transport de les mostres, per a la realització d’estudis virològics (tipus ViralCulturette).  S’ha de conservar refrigerat (4°C) i ser transportat immediatament al laboratori de l’Hospital Clínic.

2) Exsudat faringi: cal utilitzar un escovilló específic per a l’obtenció i el transport de les mostres per a la realització d’estudis virològics (tipus ViralCulturette).  S’ha de conservar refrigerat (4°C) i ser transportat immediatament al laboratori de l’Hospital Clínic.

(Aquestes dues mostres es poden substituir per una única mostra d’aspirat nasofaringi).

3) Un volum de 5 ml de sang total en un tub sense anticoagulant que cal mantenir a temperatura ambient finsal moment del lliurament al laboratori.  Alternativament, espot obtenir una mostra de sèrum (1-2 ml) i mantenir-larefrigerada fins al seu transport al laboratori.

Catorze dies despréscal tornar a enviar 1-2 ml de sèrum i mantenir-lo refrigerat fins al seu transport al laboratori.

(Les dues mostres de sèrum es poden enviar als 14 dies, quan es disposa de la segona mostra.  La primera mostra s’ha de conservar durant aquests dies congelada a -20°C).

• La tramesa de les mostres biològiques des de l’hospital on hi ha el malalt fins a l’Hospital Clínic, on es realitzaran les anàlisis, la coordinarà la unitat de vigilància epidemiològica que correspongui (vegeu l’annex) o, si la sospita es produeix fora de l’horari laboral o en festiu, el Sistema d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC, tel. 627 480 828).

Annex 1.  Telèfons de les unitats de vigilància epidemiològica.  Agència de Salut Pública de Barcelona (Barcelona ciutat).  Servei d’Epidemiologia 932 384 545.  Serveis Territorials de Salut a Barcelona.  Unitat de Vigilància Epidemiològica de la RegióBarcelonès Nord i Maresme 935 671 160Unitat de Vigilància Epidemiològica de laRegió Centre 937 361 260Unitat de Vigilància Epidemiològica de laRegió Costa de Ponent 934 213 255.  Serveis Territorials de Salut a Girona.  Secció d’Epidemiologia 972 200 054.  Serveis Territorials de Salut a Lleida.  Secció d’Epidemiologia 973 701 600.  Serveis Territorials de Salut a Tarragona.  Secció d'Epidemiologia 977 224 151.  Serveis Territorial de Salut a les Terres de l’Ebre.  Secció d’Epidemiologia 977 449 625.  Sistema d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC).  627 480 828

Aquest document ha estat elaborat per un grup de treball del qual formen part: Neus Cardeñosa (Direcció General de Salut Pública), Elisenda Carrau (Associació Catalana d’Infermeria), Joan Caylà (Sociedad Española de Epidemiología), Manuel R. Chanovas (Societat Catalana de Medicina d’Urgència) i Marta Vilanova (Consell de Col·legis de Diplomats de Infermeria de Catalunya) i ha estat aprovat per tots els membres del Consell Científic Assessor del Pla de pandèmia de la grip.

Agència de Salut Pública de Catalunya, INFORMACIÓ GRIP AVIÀRIA.  Actualització setmanalInformació sobre casos de grip aviària A(H7N9) en humans a Xina.  (27/05/2013).

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Professionals/Temes_de_salut/Grip_aviaria/documents/actualitzacio_setmana_a_h7n9.pdf

Resum de la situació.  A DATA D´AVUI 131 CASOS CONFIRMATS DELS QUALS 36 MORTS.  27/05/2013.

Des del dia 10/05, no s’han identificat més casos addicionals d’infecció humana pel virus A (H7N9).  La distribució dels casos (defuncions) és la següent:  Anhui 4 (2), Fujian 5 (0) Henan 4 (2), Hunan 2 (2), Jiangsu 26 (9), Jiangxi 5 (0), Shandong 2(0), Zhejiang 46 (8), Beijing 1 (0) i Shanghai 34 (13). Taiwan 1(0)

Les autoritats agrícoles xineses han aïllat el virus A (H7N9) a partir de mostres preses a coloms i altres aus de mercat. El virus aïllat presenta una alta coincidència genètica  amb els aïllats als casos humans.  L’OMS no ha emès cap recomanació amb referència al control en punts d’entrada ni a la aplicació de restriccions de viatges i comerç

Nombre de casos confirmats total: 131

Nombre de defuncions : 36

Contactes estudiats : > 3000

No hi ha evidència de transmissió persona a persona

L’ ECDC segueix monitoritzant la situació.

S’espera que es notifiquin més casos.

L’OMS no recomana cribratge de passatgers a zones d’entrada, així com tampoc imposa cap restricció de viatges ni comerç

Taula : Distribució de casos d'infecció per virus de la grip aviària A(H7N9) . Xina (24/05/2013)

Província

Nombre de casos

Defuncions

Primer cas notificat

Darrer cas notificat

Shanghai

34

13

31.03.2013

18.04.2013

Jiangsu

26

9

02.04.2013

18.04.2013

Zhejiang

46

8

03.04.2013

24.04.2013

Anhui

4

2

31.03.2013

15.04.2013

Beijing

1

0

13.04.2013

13.04.2013

Jiangxi

5

0

24.04.2013

05.05.2013

Shagdong

2

0

23.04.2013

23.04.2013

Henan

4

2

14.03.2013

18.04.2013

Hunan

3

2

23/04/2013

27/04/2013

Fujiang

5

0

19/04/2013

08/05/2013

Taiwan

1

0

23/04/2013

23/04/2013

TOTAL:

131

36

31.03.2013

08.05.2013

Documents d’interès:

Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAES). MSSSI

ECDC News update

Rapid risk assessment on influenza A(H7N9) China, 12 April 2013

Rapid Risk assessment on influenza A(H7N9) China, 8 may,2013

WHO Disease Outbreak News H7N9 avian influenza human infections in China WHO April 1st 2013 http://www.who.int/csr/don/2013_04_01/en/index.html

http://www.who.int/influenza/human_animal_interface/faq_H7N9/en/index.html#

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2090/718grip.pdf

OMS, 28/02/2006, Gripe aviar por H5N1 en gatos domésticos.http://www.who.int/csr/don/2006_02_28a/es/

Las autoridades de Alemania han anunciado hoy la detección de un caso de gripe aviar por H5N1 en el gato doméstico. El gato fue encontrado muerto durante el fin de semana en la isla de Ruegen, en el norte de Alemania. Desde mediados de febrero, más de 100 aves salvajes han muerto en esa isla y las pruebas han confirmado la infección por H5N1 en varias de ellas.

En este momento no existen pruebas de que el gato doméstico intervenga en el ciclo de transmisión de los virus H5N1. Hasta la fecha, ningún caso humano se ha relacionado con la exposición a gatos enfermos. No se ha notificado ningún brote entre gatos domésticos.

A diferencia de lo que ocurre con las aves domésticas y salvajes, no existen datos de que los gatos domésticos sean un reservorio del virus. Todos los datos disponibles indican que las infecciones de gatos están asociadas a brotes por H5N1 de aves domésticas o salvajes.

Estudios experimentales publicados en septiembre de 2004 demuestran que el virus H5N1 puede infectar al gato doméstico, y que los gatos infectados pueden transmitir el virus a otros gatos. En esos experimentos, los gatos enfermaron después de habérseles inoculado directamente virus aislado de un caso humano mortal, y después de haber comido pollo crudo infectado.

En el marco de la actual panzootia por H5N1 entre las aves, que comenzó a mediados de 2003 en algunas partes de Asia Sudoriental, se han notificado unos pocos casos incidentales de infección de gatos domésticos por H5N1. En todos ellos se consideró que la fuente más probable de infección de los gatos era la ingestión de aves domésticas crudas.

Varios estudios publicados han demostrado la infección por H5N1 de grandes felinos en cautividad. En diciembre de 2003, dos tigres y dos leopardos que habían ingerido cadáveres frescos que pollo murieron de forma inesperada en un zoológico de Tailandia. La investigación subsiguiente confirmó la presencia de H5N1 en muestras de tejidos.

En febrero de 2004 se detectó el virus en una pantera negra que murió en un zoológico próximo a Bangkok. Un tigre blanco murió por ese virus en el mismo zoológico en marzo de 2004.

En octubre de 2004, un gran número de tigres que habían comido cadáveres frescos de pollo murieron en un zoológico de Tailandia. En total, 147 de los 441 tigres murieron de la infección o fueron sacrificados. Las investigaciones subsiguientes determinaron que se había producido cierta transmisión del virus entre tigres.

Las Provincias, 31/01/2006, La pandemia que puede provocar la gripe aviar pone en alerta a toda la comunidad internacional.

http://www.lasprovincias.es/alicante/pg060131/prensa/noticias/Cultura/200601/31/ALI-CUL-140.html

La UE decide restringir las importaciones de aves al territorio.  La gripe aviar ha saltado a los medios de comunicación este año tras afirmar la Organización Mundial de la Salud (OMS) que podría tratarse de la gran pandemia del siglo XXI. Desde entonces los organismos internacionales han iniciado una serie de medidas para frenar el desarrollo en los países en que se ha detectado.

EFE/ GINEBRA.  La gripe aviar, localizada e identificado hace ya ocho años, saltó a las primeras páginas de la prensa en 2005, cuando la Organización Mundial de la Salud (OMS) alertó a todos los países de que la gripe aviar podía provocar la primera gran pandemia del siglo XXI. Aunque la mayor parte de las infecciones entre aves se detectaron en varios países de Asia, también aparecieron en los últimos meses animales infectados en Rusia, Ucrania, Rumanía, Bulgaria, Macedonia, Croacia, Gran Bretaña y Colombia, lo que ha elevado la preocupación de las autoridades sanitarias.

La OMS elevó a tres el nivel de alerta, lo que significa que aún hay un escaso riesgo de contagio a humanos, y logró concienciar a los gobiernos de la necesidad de coordinarse para tratar de evitarla. La apuesta ha sido por contener su propagación entre las aves, de las que unos 140 millones ya han sido sacrificadas, así como por la creación de potentes sistemas de aislamiento y vigilancia. Los expertos aseguran que la temida epidemia aún no se ha producido porque el virus no es capaz de propagarse de un humano a otro, pero advierten de que, cuando sus mutaciones le permitan hacerlo, la capacidad de contagio será muy superior a la de la neumonía asiática, por ejemplo.

Fue en septiembre cuando, con la guerra de cifras, comenzó la verdadera alarma social, pues mientras algunos expertos hablaban de que la epidemia podía causar 7,5 millones de posibles muertes humanas, otros llegaron a apuntar hasta los 150 millones. En previsión de lo peor, la OMS ha liderado durante este año varias reuniones de ámbito internacional, pues esta es la primera vez en la historia que se está sobre aviso de la posible llegada de una epidemia. En Bruselas, la Unión Europea (UE) decidió limitar la importación de aves o evitar su exposición al aire libre, y aprobó destinar 30 millones de euros para combatir la gripe en Asia, así como otros 45 millones para investigación.



[1]Levante-EMV, 06/07/2005, Los especialistas abogan por adoptar medidas contra la gripe aviarhttp://www.levante-emv.com/salud-vida/2842/especialistas-abogan-adoptar-medidas-preventivas-gripe-aviar/120428.html

[2]Las Provincias, 31/01/2006, La pandemia que puede provocar la gripe aviar pone en alerta a toda la comunidad internacional.  http://www.lasprovincias.es/alicante/pg060131/prensa/noticias/Cultura/200601/31/ALI-CUL-140.html

[3]El Mundo, 01/03/2006, La Unión Europea recomienda encerrar a los gatos en las zonas donde hay gripe aviar. http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/03/01/medicina/1141240243.html

[4]OMS, 28/02/2006, Gripe aviar por H5N1 en gatos domésticos.http://www.who.int/csr/don/2006_02_28a/es/

[5]Gencat.cat, 21/05/2013, Agricultura detecta i elimina un focus d'H7N1 de baixa patogenicitat en una explotació a gallines reproductores de les comarques de Lleida. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=199489&idioma=0&departament=5&canal=6

[6]ElPeriódico.cat, 21/05/2013,Detecció d’un brot de grip aviària en una granja del Segrià. 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/detectat-brot-grip-aviaria-una-granja-catalana-2396169

[7]3/24.cat, 22/05/2013, Detectat un brot de grip aviària en una granja de gallines del Segrià

http://www.324.cat/noticia/2119554/catalunya/Detectat-un-brot-de-grip-aviaria-en-una-granja-de-gallines-del-Segria

Vist 8072 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com