Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dissabte, 20 Març 2010 12:45

:: 20/03/2010 :: Article al llibre "Mirades Ecologistes i Independentistes"

Reproduïm l'article "El procés de construcció d'Iniciativa Animalista als Països Catalans" de Toni Infante, publicat al llibre "Mirades ecologistes i independentistes", editat editat per l'associació Els Verds-Esquerra Ecologista.

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ D’INICIATIVA ANIMALISTA ALS PPCC
Toni Infante
Iniciativa Animalista
Ecologisme i independentisme - Articles per al debat i la reflexió

Els Països Catalans som una nació. Aquesta simple asseveració, que la majoria del nostre poble pot assumir de manera raonada, es contradiu amb la practica del que fem la majoria en el dia a dia, perquè funcionem com si formàrem part d'una altra nació que no és la catalana. El món animalista, entès com el col·lectiu de persones preocupades en un grau divers per la defensa dels interessos dels animals no humans, no n’és cap excepció. En qualsevol nació conviuen almenys dues cultures. D’una banda, hi ha la cultura dominant, que coincideix amb la cultura/ideologia de la classe dominant. D’altra, malgrat les dificultats, les classes dominades mantenen una cultura popular, impregnada, això si, de la cultura dominant. Als Països Catalans, la cultura dominant la cultura francesa i sobretot l'espanyola. Aquestes cultures responen a models nacionals i socials alienadors i alhora ambdues queden inserides en l'escala de valors del sistema econòmic dominant, el capitalisme. És en aquest rerefons que un grup de persones, provinents de diversos espais de lluita popular, vàrem coincidir en la necessitat de crear una eina de defensa dels interessos dels animals no humans, i que aquesta defensa convergira amb els interessos populars catalans, en una escala de valors que qüestionés el sistema vigent. La tasca es presentava i es presenta onerosa, atés que, si hi ha algun espai de la cultura popular on contínua present amb força la ideologia de les classes dominants és que el de la preeminència de l'especisme. Entenem per especisme la discriminació que es basa en l'espècie que intenta explicar la inferioritat d'estatus d'un grup (els animals no humans) al servei d'un altre grup d'estatus superior (els animals humans).

SITUACIÓ DE PARTIDA

Una primera etapa d'observació ens va facilitar imatges potents d'algunes contradiccions molt patents. Un rebuig prou estés a les corregudes de bous, considerades expressió “viva” de la cultura d'imposició espanyola, alhora que es valorava molt més permissivament la salvatjada del les diferents versions de bous als carrers (embolats, ensogats, a la mar...), tan presents en moltes comarques. O com es pot denunciar el maltractament d'algun animal o veure que t’estremeixes davant de certes imatges televisives, al mateix temps que menges tranquil·lament un bon banquet de carn torrada, una hamburguesa o unes mongetes amb botifarra. D’altres contradiccions molt sucoses sorgien de dins del propi moviment animalista. Persones amb les millors de les intencions, majoritàriament catalanes, (perquè mes del 70% de l'activisme animalista a l'Estat espanyol és català), que es neguen a expressar-se en català i ho fan en espanyol o en anglès per una suposada eficàcia animalista. Així mateix, i per seguir amb
el fil de les contradiccions, trobàvem que algunes de les quasi infinites associacions animalistes pareixen que viuen còmodes amb nombres exigus de participants. Sembla que un nombre més gran de membres en una associació és sinònim de perill per al líder messiànic. Altres realitats observades tenen a veure amb els diversos plantejaments animalistes. N’hi ha qui és animalista per raons de sensibilitat, mentre que d’altres ho són per raons ètiques o de salut. Hi ha qui anteposa les raons ecològiques o econòmiques o també qui les engloba totes en una raó política.

DOTAR-NOS D’UN DISCURS INTEGRADOR

Per a intentar posar-hi fil a l'agulla, vam anar prenent una sèrie de decisions que en el temps ens possibilitaren ajudar a resoldre algunes d'aquestes contradiccions. Així, des del començament ens declararem de cultura catalana i vam projectar el nostre àmbit d'intervenció fent-lo coincidir amb el de Països Catalans. També vam resoldre que encara que l'objectiu siga acabar amb l'especisme i tot el corol·lari de patiments animals, calia situar que la contradicció fonamental es troba entre especistes i antiespecistes i no entre els i les abolicionistes i els diversos graus de benestaristes. Així mateix, vam situar que encara que la lluita animalista apareix ideològicament com a transversal, manté uns llaços estratègics amb els de la humanitat treballadora en lluita en favor del seu alliberament. A partir de la superació teòrica d'aquestes contradiccions, calia sintetitzar, d'una manera intel·ligible, un discurs que englobés les diferents formes de lluita en defensa dels animals no humans i dels humans, perquè el sistema dominant, el capitalisme imperialista, ha subsumit totes les formes prèvies de dominació, explotació i espoliació. El capitalisme s'ha convertit en un sistema social que, construït per l'espècie animal dominant, ha passat de xuclar la vida de la resta de les espècies a favor de la humana, i d'una gran part de la humanitat en favor de la classe dominant, a ser el major perill existent per al manteniment de la vida mateixa en aquest planeta. Sabem que l'última raó que s'amaga darrere de l'especisme es troba en el carnivorisme. Avui podem afirmar que l'espècie humana som animals bàsicament frugívors, però amb l'avantatjosa opció de poder menjar carn. Aquesta opció va ser tan determinant en el transcurs de l'evolució que segurament ens va salvar de l'extinció en èpoques de glaciacions o grans sequeres. Però el que inicialment principi va ser una opció, amb el pas del temps s'ha convertit en un hàbit i avui en dia, en una subtil imposició de les multinacionals càrniques, químiques, farratgeres i dels estats capitalistes. Si revisem la gènesi del carnivorisme, veiem que coincideix amb la gènesi d'algunes de les grans alifacs de les nostres societats. La necessitat d’aconseguir carn en una època d'insuficiència severa de proteïnes vegetals, va animar els nostres avantpassats a formar grups de caçadors armats de pals i pedres. No van tindre elecció: l'escassetat d'aliments vegetals els va obligar a passar del plàcid frugivorisme propi dels grans simis, al feroç carnivorisme dels depredadors; d'ací a l'exaltació de la violència i de la camaraderia masculina (amb la consegüent relegació de les dones) no hi havia més que un pas, i era quasi inevitable que el donaren.

L'explotació de les dones pels hòmens, model de totes les explotacions posteriors -de classe, racials, nacionals...-, va tindre en el primer carnivorisme l'espill on aprendre. La cacera va ajudar a crear les condicions per a la divisió social del treball i, amb aquesta divisió, les primeres escissions entre dominadors i dominats.

Si continua sent vàlida l'explicació que la paraula radical ve d'anar a les arrels dels problemes per a poder superar-los, seria necessari que totes les persones que ens mostrem contraris a qualsevol tipus d'explotació ens posem d'acord amb la necessitat també de superar del carnivorisme.

La producció industrial de carn és un negoci impressionant per a les multinacionals i una desgràcia per a la humanitat. Per damunt del comerç d'armes o de drogues, la producció i subvencions de farratge per a la producció industrial de carn és el primer negoci a nivell mundial. Com a contrapunt, la producció de carn és una de les causes principals de la fam que hi ha al món: Per a produir 1Kg de proteïna animal es necessita un mínim de 10Kg de proteïna vegetal. Si sumem els costos en malalties humanes, la contaminació ambiental, el consum d'aigua, el patiment animal, etc., ens adonem de la bogeria en què estem immersos per a benefici exclusiu d'una ínfima minoria capitalista.

Les corregudes de bous, els bous al carrer, la cacera, la utilització dels animals per alimentar-nos, vestir-nos, divertir-nos, per a la recerca “científica” i sobretot militar, els zoos, bioparcs o oceanogràfics... són tots i en diferents graus, expressions del nostre especisme militant o latent. Al mateix temps, són també mecanismes del poder constituït que tendeixen a reforçar el nostre especisme i, consegüentment, a potenciar els valors implícits en la cultura dominant: el sadisme, el masoquisme, el masclisme, la imposició cultural, el recurs permanent a la violència.

CONCLUSIONS D’UNA PRIMERA ETAPA

Una vegada establertes les bases mínimes per a un discurs amb un cert grau de coherència i integrador, el pas següent era dirigir-nos a la societat i especialment als sectors més compromesos en el que ampul·losament podem definir com a sectors propicis a la independència, a la llibertat, a l'equitat i a la justícia en majúscules, etc. Encara que ens trobem a les beceroles del procés i que hem percebut prou receptivitat com per a persistir en la tasca, també hem pogut constatar que el “pensament” reaccionari es troba fortament arrelat entre nosaltres. No podia ser d'una altra manera, ja que una de les característiques del sistema de dominació capitalista és aquella que fa que cada persona tendisca a reproduir en el pla cultural una part o la totalitat de l'escala de valors del sistema dominant.

Persistirem i estem segurs que cada dia en tot o en part anirem coincidint amb més i més persones en una tasca, la defensa de tots els animals, que ens humanitza sense oblidar-nos que formem part del món animal.

 

Vist 1931 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com