Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dissabte, 18 Mai 2019 21:01

Impossible Burger. Estratègia de negoci o pensament antiespecista?

La flexibilitat cognitiva és un dels recursos més importants per a les persones d’empresa ja que, amb coneixements i experiència i sense costums inqüestionables o fixacions obtuses, permet trobar noves solucions a nous problemes.  Sembla que, amb aquesta virtut, la gent d’empresa també es pot deixar enrere moltes coses, com quan et proposes fer un producte vegà substitutiu de la carn, i per a que siga “el millor”, tires de transgènics i…  d’experimentació animal.

És el cas d’Impossible Foods, que no menteix ni amaga res: la seua informació és clara, completa, raonada, accessible i honesta[1].  Aquesta empresa nasqué amb l’objectiu inicial de produir substitutius de la carn completament vegans, però recreant les textures, sabors, aspectes i demés sensacions de les carns, peixos, lactis, ous i altres aliments d’origen animal.  Volen contribuir a la lluita contra el canvi climàtic tot eliminant la ramaderia o l’explotació animal per a alimentació, inclosa la caça i la pesca, que denuncien com l’activitat humana més agressiva amb el medi ambient, els ecosistemes i la biodiversitat, i un dels principals orígens de gasos d’efecte hivernacle. 
Diuen que reproduir amb total exactitud els aliments d’origen animal és absolutament necessari.  Ens expliquen que les persones veganes, disposades a adquirir aquest compromís per raons simplement ecologistes són molt poques, i encara menys les que ho fan com a defensores dels drets animals.  Per contra, tenim milions i milions de persones “amants de la carn” que no estan disposades a renunciar a ella, i que es guanyarien de colp amb una alternativa vegetal que fóra exactament igual que la carn.
Aquest és el fonament amb el que ens van a reclamar flexibilitat davant qüestions controvertides, perquè allò que aconseguirà la seua carn vegetal idèntica a la carn animal està molt per sobre d’eixes qüestions.  Mentre cerquem sense èxit alternatives còmodes i que no varien allò que ens donen els combustibles fòssils o l’energia nuclear, mentre esperem residus que es recullen, separen i reciclen a soles, envasos que es desintegren o tantes coses més, ja tindrem una carn que no és carn.  Mentre existisquen les startups, la conscienciació sempre serà opcional.  
El procés d’investigació d’Impossible Foods portà a la descoberta d’allò que fa que la carn sàpiga a carn.  Es tracta de l’hemo, “una molècula que conté ferro, que porta oxigen a la sang i la fa vermella”.  L’hemo de la carn es troba fonamentalment a la mioglobina, i la soja té una proteïna quasi idèntica que es coneix com a lleghemoglobina, però en concentracions minúscules si les comparem a les del teixits animals.  La solució d’Impossible Foods està en obtindre hemo de soja  i concentrar-lo en processats d’origen vegetal que les persones “amants de la carn” no podran distingir dels productes carnis.  
Si, es pot dir que està feta només de plantes.  Les rates víctimes de l’experiment de la lleghemoglobina de soja no hi són. 
Prompte s’adonaren, però, que cap procés consistent en extraure hemo vegetal a gran escala era ecològica i econòmicament viable.  La lleghemoglobina de soja es troba a les arrels de la planta, el que obligaria a demandar grans extensions de cultiu i nous processos per a la recol·lecció de les arrels i extracció de l’hemo.  I així aparegué l’enginyeria genètica.  
Seguint pel camí amb el que s’obtingué el “quall vegetal”, substitut del quall tret de l’estómac dels vedells i vedelles matats als escorxadors en el 90% de la producció mundial de formatges, modificaren una soca del llevat Pichia pastoris amb el gen de la lleghemoglobina de la soja.  Amb un procés industrial de fermentació d’aquest llevat, semblant al de la producció de cervesa, es poden obtindre grans quantitats de lleghemoglobina.  
Allò que ofereix Impossible Foods es transgènic i no és “bio”, i ho informen de manera molt entenedora.  I així es com passen a defensar allò transgènic amb els arguments de sempre sobre la seua seguretat científicament demostrada o la seua capacitat per a acabar amb la fam al món.  Michael Eisen, assessor científic i accionista de l’empresa, signa un llarg text[2] on reconeix que aquesta tecnologia pot tindre un mal ús en mans de persones i empreses es volen enriquir per sobre de la salut i la seguretat de la gent, que no es pot reclamar confiança cega i cal molta transparència, explicant el què i el perquè de cada modificació genètica.  Estic d’acord, però també pense que, en qualsevol cas, estem a temps de no renunciar als aliments que encara no són una patent, una propietat en mans de molt poca gent, i és per això que no vull transgènics.  
I, com que la cosa és transgènica, acaba caient al pou de l’experimentació animal.  Ens diuen que, com que s’havia de demostrar que es tracta d’un aliment segur, s’acabà dissenyant un experiment amb rates per a que fóra l’únic que calguera, amb el menor nombre de víctimes possible i amb el menor patiment possible.  Segons la informació més explícita, es realitzaren “estudis de toxicitat oral de 14 i 28 dies en rates” que “no produïren efectes relacionats amb el tractament i toxicològicament rellevants fins a 1.536mg/kg/dia”[3].  Parlem d’un nombre indeterminat d’animals als que els feren engolir quantitats variables de lleghemoglobina de soja, que anaren matant després de 14 i 28 dies per a cercar possibles efectes d’aquesta ingesta als seus cossos i que aquests es trobaren amb uns 345mg diaris per a un rata de laboratori (d’uns 225g de pes[4]). 
Pat O. Brown, CEO i fundador d’Impossible Foods, es declara contrari a l’experimentació amb animals i la seua explotació en general.  És vegà, i en la seua llarga carrera com a investigador ha evitat l’utilització d’animals i ha desenvolupat mètodes experimentals alternatius.  Afirma, però, que aquest experiment s’havia de fer, ja que es tracta d’un estàndard de la indústria per a demostrar que un aliment és segur.  Afirma que, per davant de la “puresa ideològica”, està la possibilitat d’acabar amb l’explotació animal en ramaderia, i per això no hi havia ni opcions ni dilema[5]
Entenc que em puguen dir que file massa prim, que totes aquestes rates ja han mort i seran les úniques i que el debat sobre els transgènics és independent del debat sobre el veganisme.  Però, personalment, si que hi veig el dilema, que no és el dels drets animals, el del veganisme com a eina, que ni tan sols és el “meu” dilema.  No m’agrada com opera eixa “balança de la justícia” que em crida a acceptar la sentència patida per eixes rates (que es podria haver evitat) o a deixar de banda el meu rebuig als transgènics, que faig per raons socioeconòmiques, polítiques i històriques.  
Opció 0% carn de vaca al Burger King.
No és el meu dilema, ni el dels drets animals o el del veganisme, és el dilema que ens imposa Impossible Foods amb la seua estratègia de negoci i la seua qüestionable flexibilitat cognitiva, defensada com a pensament antiespecista.  És Impossible Foods qui ha preestablert que necessitem aliments vegetals idèntics als animals, perquè només així s’acabarà amb l’explotació animal; qui necessita eines transgèniques per a produir eixes còpies vegetals de la carn i qui s’ha generat la necessitat d’experimentar el producte amb rates.  Impossible Foods ens posa davant del seu dilema i reclama una conclusió favorable, entre altres coses, al seu compte de resultats. 
No accepte aquesta imposició i faig una resposta autènticament antiespecista, rebutjant el que li passà a aquelles rates, i autènticament vegana, no incentivant el negoci que les condemnà.  Perquè, tant l’antiespecisme com el veganisme es defineixen per qüestions molt diferents als dilemes que afronten les empreses i els mercats a l’hora de formular els seus productes i la seua oferta.  El veganisme és una eina de demanda en condicions ètiques i, precisament per això, restringir-lo per a adequar-lo a les necessitats de producció d’una determinada oferta el converteix en altra cosa, fins i tot en allò contrari al veganisme.  
———
[2] Eisen, Michael, How GMOs can save civilization (and probably already have), a la pàgina d’Impossible Foodshttps://medium.com/impossible-foods/how-gmos-can-save-civilization-and-probably-already-have-6e6366cb893
[3] Escrit de l’FDA a Impossible Foods, juliol de 2018, avaluació GRAS [Generally Recognized As Safe, acrònim de l’FDA per a “genèricament reconegut com a segur”] nº GRN 000737, https://assets.ctfassets.net/hhv516v5f7sj/Uy0x5bYlC8eg4c8wiwwmc/32ac3d30ea7f0a6edbd115e7a305bfea/2018-07-23_GRN_737_Response_Letter.pdf
[4] Harlan, catàleg de ratolins i rates de laboratori, a partir de la p. 26, https://cic.ugr.es/descargas/ListaPreciosHarlan2012.pdf
[5] Brown, Pat. O., The agonizing dilemma of animal testing, a la pàgina d’Impossible Foodshttps://impossiblefoods.com/if-pr/the-agonizing-dilemma-of-animal-testing/
Vist 261 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com