Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dimecres, 11 Març 2015 23:00

"Piii!, piii!, piii!!!" per Manolo Sáez

Al 31 de juliol de 1974 va nàixer un fenomen mediatico-social anomenat Doraemon.

  Doraemon és sens dubte el producte infatil audiovisual més important de tots els temps. Perquè porta des d'aleshores emetent-se tots els dies a tot arreu del món. I fins i tot, ara (2015) està de moda amb una nova pel·lícula divulgada a bombo y platillo.

  Les pel·lícules de Doraemon són sempre empàtiques envers els més menuts. I utilitzen gairebé de forma eterna un element comú: la amistat amb els animals. Sí. Perquè hem de recordar que Doraemon és un quasi-animal: un gat robot còsmic. A efectes, un gat.

El món dels més menuts, de la canalla, està farcit de enllaços amb les altres formes no humanes de vida, sobre tot els animals no humans. I podria haver triat unes altres pel·lícules per redactar aquest article. Tanmateix, he decidit utilitzar a Doraemon i una de les seues apostes més emblemàtiques, per diversos motius. Que més tard exposaré.

  El final de la pel·lícula “Bolt” és emocionant. Amb el del “Rescat a l'Antàrtida” no vaig poder evitar plorar. Al igual que en “El meu gos Skip”. I moltes altres són també lladres de llàgrimes.

  A la pel·lícula “Doraemon i El Menut Dinosaures” podem viure una fantàstica aventura. Una altra per a la banda del gat còsmic: Ell, Nobita, Shizuka, Suneo i Gegant. No desaprofiteu l'oportunitat de visionar aquesta bona cinta (DVD?).

  El film narra la història de Pisuke, un dinosaures que va ser concebut al període Cretaci. Nobita (un nen humà), el germà de Doraemon, troba el seu ou, i amb l'ajut dels poders de gat còsmic naix als temps actuals. Després el cuida fins que té uns mesos, creant una relació d'amistat que lleva el cor. Però, és clar, aquí no pot viure. Un dinosaures de més de cinc metres d'alçada no pot viure a sa casa. Per això, la colla dels cinc menuts se'l porten al Cretaci, amb la màquina del temps de Doraemon. Vinga!, anem allà!!!

  I una vegada al Cretaci comencen els problemes. Perquè han de creuar mig món per arribar des del Estats Units fins al Japó.

  Evidentment, a qualsevol pel·lícula s'ha de narrar una sèrie de coses, amb tot tipus d'emocions i suspens. I aquesta no és una excepció.

  De sobte, apareix en escena un dolent, un dolent molt dolent. Que vol enxampar a l'empàtic Pisuke per portar-lo no se sap bé on. El cas és que arriba un moment on els cinc han de fer una tria, una vital tria:

Tornar a casa amb vida o Salvar a Pisuke.

  No us contaré quina és l'elecció, perquè totes i tots ja la sabeu. I tampoc contaré el final del film doncs val la pena veure'l, tot i ser un producte per a nenes i per a nens.

  El que sí diré és que aquest cinc personatges del segle XX (Doraemon, Nobita, Shizuka, Suneo i Gegant) arrisquen la seua vida per salvar la de Pisuke. Perquè Pisuke és el seu amic. I no dubten a jugar-se-ho tot per ell.

  La música principal de la pel·lícula és realmente increïble i emocionant (composta per Kan Sawada: https://www.youtube.com/watch?v=ippH8LxMtXU )(aconselle llegir aquest article amb aquesta música a tope als vostres altaveus del PC), posada als moments més plorosos del llargmetratge. Amb un fàcil encert del realitzador. I ajuda un fum a ficar-se en la pell de Nobita i el seu dinosaures.

  Perquè la tria de: Salvar a Pisuke o Salvar la vida dels Cinc és en realitat la tria entre Salvar la vida d'un animal o Viure bé amb ells ulls tancats. Perquè Pisuke és en realitat el repte clar i palmari de la nostra relació amb la resta d'animals, doncs trancendeix el Temps, l'Espai i l'Espècie. I podem veure com un animal tan diferent als humans pot establir un relació tan estreta d'amor amb unes persones, fins al punt de donar aquestes la seua vida si arriba el cas.

  Les llàgrimes dels sis (els cinc més Pisuke) són d'amor, de sentiment. Reveladores d'una connexió possible entre els èssers humans i la resta de les espècies. Que ben bé podríem, i deuríem, apreciar totes i tots.

  I... segurament, si sentirem a Pisuke cridar al seu amic Nobita quan se separen per a sempre (sota una meravellosa música), ens ajudaria molt:

  Piii!!!, piii!!!, piii!!!

 

Manolo Sáez

Vist 808 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com