Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dimarts, 09 Febrer 2016 23:00

"L’antiespecisme com un compromís mes de la CUP" per Encarna Canet

Als darrers dies he llegit dos articles de diferents persones de la CUP sobre l’ecologisme: un de Jordi Navarro i l’altre de Llorenç Casanova. Es dos articles m’ha semblat que aporten bons elements per un debat necessari i situen l’ecologisme com un aspecte central per a la lluita anticapitalista i pel socialisme, la antipatriarcal i la independència com a estratègia centralitzadora.

El que jo afegiria a més a més sobre aquestes lluites de les que parlen els companys,  és la necessitat d’assumir un “nou”  paradigma antiespecista i pels drets de tots els animals, ja que baix el meu punt de vista a més dels valors ètics que aporta, molts propers al feminisme, està totalment vinculada amb la lluita ecologista, pel territori, per la sobirania alimentaria, vinculada amb l’economia de proximitat i sostenible...i tantes altres que ells assenyalen.

Si hi ha una lluita directa i global contra el capital eixa és precisament la lluita que es planteja i es fa des del veganisme, donat que a més de les facetes de treballadors/es i ciutadania unim les de consumidores i consumidors, i com a tals, no només podem participar de la lluita de classes directa i per una societat més democràtica, horitzontal i participativa sinó que també podem optar per formes d’adquirir productes més ètiques envers la resta d’essers vius, més saludables per a nosaltres mateixa, menys contaminants que la producció de carn industrial, menys agressives amb l’economia local. És a dir que el veganisme ens possibilita poder combatre al capital en tots els fronts: producció, circulació, distribució i consum.

Aquesta lluita global anticapitalista pels drets de tots els animals ha estat molt de temps ignorada per desconeixement i prejudicis per banda de la població en general, i fortament desqualificada pels interessos econòmics del propi sistema capitalista, patriarcal i especista. No cal que repetisca les tonteries més primàries que escolte a diari sobre si “els encissams també pateixen quan me’ls menge”,  o si “de petites vam vore massa “Bambi”, o si tant se val perquè “d’alguna cosa hem de morir”. Ni les més elaborades bassades en un supremacisme cultural que té molt poc d’ètic. Cal recordar que el mateix va passar amb la lluita feminista al principi  i encara avui en dia: ignorància sobre les vindicacions i desqualificació sobre les feministes, donat que trenquen molts esquemes del sistema i el posen en perill. Esquemes que per altra banda hem assumit en tot o en part i tendim a reproduir aquelles persones i organitzacions que en altres aspectes impugnem el sistema i subsistemes de dominació.

Aquesta ignorància és deguda a la manca interessada d’informació sobre aquest tema, es cert, però moltes vegades és ignorància voluntària, donat que totes tenim clar –al menys al nostre entorn més pròxim-  que els transgènics, els agroquímics i la contaminació atmosfèrica són perjudicials per a la nostra salut i per al futur de la vida. D’igual forma també sabem que el consum elevat de productes animals son els causants de moltes malalties per a les persones; que  la producció industrial de carn és responsable a més de la contaminació directa del sol i els aqüífers, dels gasos hivernacle en major grau que tots els sistemes de transport junts; de la desforestació d’extensíssimes àrees per a la producció directa de farratge per a l’industria càrnia de les potencies capitalistes. I tot plegat amb el desplaçament de milions de famílies camperoles cap els suburbis urbans i industrials  i de la fam i/o subalimentació de gran part de la població mundial.

També tenim clar, per molt que ho amaguen, que els animals pateixen un veritable i etern Treblinka[1] a les granges tant en la miserable vida que els donem com en la seua mort; que son torturats als laboratoris on la industria experimenta amb ells; sabem, qui vol saber-ho, que pateixen a les festes i tradicions on els utilitzem com a objectes; que es troben privats de llibertat als zoològics, bioparcs, oceanogràfics...

Parle d’ignorància interessada perquè prendre part activa en aquesta lluita suposa ser conscient del nostre propi antropocentrisme, no sols el del sistema capitalista contra el qual lluitem. I aquesta presa de consciència suposa prendre una actitud proactiva que per a moltes persones –incloses les revolucionàries d’esquerra, les independentistes, les antipatriarcals i fins i tot les ecologistes- és molt dura,  ja que, en prendre consciència, has de canviar el teu estil de vida, els teus costums, la teua manera de consumir i la de la teua família, la teua alimentació tradicional. Moltes persones veuen l’antiespecisme com “deixar de” en volta de “començar a”, “prendre noves actituds”...i eixa és la gran errada.

Davant aquesta “feina feixuga” moltes persones opten per la comoditat de romandre per sempre en la ignorància, i així, com que no tenen consciència no han de prendre cap actitud. Altres passen a la desqualificació directa d’aquest moviment de lluita antiespecista, com passa amb molts moviments que suposen un canvi actiu de posició.

Però avui en dia el moviment pels drets dels animals, pels drets sindicals dels i les treballadores de l’industria càrnia, per l’ecologia, pel territori, per l’alimentació, per la salut, pel consum sostenible... forma part també de la lluita de classes perquè ens hem adonat que tenim el dret a decidir quina alimentació volem i quin planeta i amb quina càrrega ètica. I és per això que els moviments que pretenen ser revolucionaris com la CUP hem d’incorporar també aquesta lluita contra l’opressió com a part del nostre ideari.

Cal dir que moltes persones de la CUP ja som veganes de fa temps, hem canviat el nostre plantejament de vida i ens declarem obertament antiespecistes. Altres han donat el pas al vegetarianisme en un procés en el que cada persona ha de portar el seu ritme. També hem rebut indiferència i fins i tot desqualificacions per banda d’algunes persones que prefereixen viure en la ignorància voluntària, però eixe no és el nostre problema.

Moltes persones i també moviments socials i polítics com ara l’ecofeminisme o l’independentisme han segut capaços fins ara d’anar sumant més i més lluites a un ideari que necessàriament ha de romandre obert a noves incorporacions. La CUP també ha de donar el pas al canvi de paradigma antiespecista, esperem que més prompte que tard.



[1] Eternal Treblinka, de Charles Patterson 2002. Edició en espanyol: ¿Por qué maltratamos tanto a los animales. Un modelo para la massacre de persones en los campos de extermino nazis.

Vist 536 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com