Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 65
JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 62

prou toros.jpg
El Parlament de Catalunya acaba d’acceptar de tractar oficialment una iniciativa legislativa popular –que ha recollit centenars de milers de signatures– perquè les curses de braus siguin prohibides a Catalunya. Confio que la qüestió es tracti aviat i que acabi amb la prohibició.

 

Fa temps que estic a favor d’una mesura com aquesta, que és pròpia d’una societat civilitzada i sensible envers el dolor de qualsevol –humà o no–, i que és incapaç d’infligir-ne ella mateixa per pura diversió o entreteniment. Perquè bàsicament es tracta d’això: de no fer mal, de no fer patir, i sobretot de no fer-ho per plaer, per diversió, per gust, per domini estúpid i insensat. Que aquesta fos una forma primitiva de diversió, ho arribo a entendre. Però no, que ho continuï essent. Tal com seria inacceptable que es continuessin permetent les baralles de gladiadors, l’esclavitud entre humans o les lluites de galls. En alguns d’aquests aspectes, som millor que no érem. I ens n’hem d’alegrar. Però hem arribat a ser millors gràcies també a la prohibició d’actes de barbàrie i a l’afinament de la nostra consciència moral.Fa molts anys Ferrater Mora ja va rebutjar amb encert els tres arguments bàsics que es fan servir per defensar les curses de braus: que són tradicionals, que són espectaculars, que mostren una especial relació entre l’“homo hispanicus” i el toro. La veritat és que aquests tres arguments són realment pobrets. Entendria molt més que em diguessin que és un negoci, però llavors hi tornaríem per aquesta banda, i em temo que els defensors pretenen donar arguments més “culturals”, més “elevats”, que els merament crematístics.

 

Com sabeu des de la nostra plataforma s'està realitzant una ciberacció per fer arribar al Síndic de Greuges la nostra queixa pel tracte que reben els animals a les "jonegades" que es celebren durant les festes patronals a Algemesí (Ribera Alta). A continuació tens la carta que va dirigir la nostra presidenta, Encarna Canet, i a continuació pots descarregar-te un comprimit en format .rar amb la resposta del Síndic de Greuges.

Descarrega la carta d'Iniciativa Animalista.

Descarrega la resposta del Síndic.

Per la vida i la cultura.

Concentració contra les corregudes de bous.

Davant de la plaça de bous de Valencia.

Diumenge 19 de juliol, 17,30horas.

Iniciativa Animalista.

Estar contra la tortura que representen les corregudes de bous suposa, assumir la màxima que diu que no pot haver estètica sense ètica. No és concebible per a cap persona amb un mínim de sensibilitat, entendre com a forma d'art, una elaborada tècnica de perversió sàdica, de fer patir fins a la mort a altres éssers vius.

Les corregudes de bous, així com la resta d'espectacles que utilitzen animals per a diversió d'algunes persones, concentren des d'un punt de vista psicològic i sociològic, una sèrie de valors que cal que qüestionem totes les persones que aspirem a un mon de llibertat, equitat i respecte vers tots els éssers vius.

L'especisme, el sadisme i el masoquisme, el masclisme, la imposició cultural, la violència contra qui no es pot defensar... són tots valors implícits i explícits en l'anomenada “festa nacional” espanyola. Aquests valors es promocionen deliberadament amb sucoses subvencions públiques, perquè, a més a més de promocionar circ al poble, desenvolupen en l'ànim dels espectadors, totes aquelles tendències autoritàries que tant i tant afavoreixen als qui controlen el poder polític.

 

La lluita contra la salvatjada que representen les corregudes no és sols un problema ètic individual, ni tampoc un problema que afecte només les organitzacions de caire animalista, doncs el fet que siga utilitzat interessadament per qui ostenta el poder, el converteix en un problema públic, és a dir, polític. Aquesta vessant social del problema exigeix de les persones i de les organitzacions que ostenten qualsevol mena de representació popular, un posicionament públic que les allunye del silenci còmplice.

 


Des del punt de vista merament utilitari –fonament d’una economia de mercat–, sorprèn que un país pague als seus científics uns 35.000 euros anuals mentre alguns dels seus toreros embutxaquen al voltant de 350.000 euros (uns 60 milions de pessetes) en una sola vesprada; des d’un punt de vista racional és inexplicable que siga l’Administració Pública la qual finance aquest negoci de sang i dolor i que un poble civilitzat tolere tal barbàrie. Milers de toros són torturats en les festes fins a morir, i centenars de cavalls són mutilats en nom de la tradició. Lluny de ser un ritu espanyol, la *tauromaquia enfonsa les seues arrels en el credo *mitraísta, el culte al Déu solar sorgit a Àsia Central i practicat per les tribus guerreres fa uns 4.000 anys. Una religió en la qual se sacrificava un bou en les cerimònies litúrgiques i es bevia la seua sang per a ser immortalitzats. El *mitraísmo es va estendre per l’Imperi Romà, convertint-se, a les mans de *Nerón, en el credo oficial de l’Estat. I mentre aquella orgia de violència *santificada es desmantellava en les seues terres originàries per les reformes de *Zaratustra –el primer *antitaurino de la història, que va prohibir tot tipus de maltractament animal–, a Europa es va perllongar segles després. Les corregudes de toros, herència d’aquella fe pagana, avui són, a més, una farsa. Ni art ni *bravura, sinó l’exhibició de la *pequeñez de diversos homes armats davant un animal afeblit prèviament. Font: Diari Público.

Segons associacions protectores d’animals, el suplici del toro comença dies abans: és lligat dins de la “caixa de cures”, per a afaitar les seues banyes amb la serra; se li introdueix cotó o *estopa en el nas i la gola per a dificultar la seua respiració, i se li *untan les potes amb productes químics perquè cremen i impedisquen la seua ràpida caiguda. Tancat en la foscor, famolenc i desesperat li solten al rode, perquè la seua reacció a la llum li de a el noble animal una aparença feroç. El turment continuarà quan se li claven llargues espases que li travessaran els pulmons. Que no sent dolor? Basta veure amb quina insistència intenta espantar a les ínfimes mosques que li punxen amb les seues curtes *trompas. Agonitzant, és arrossegat fins a morir ofegat en la seua pròpia sang. Tanmateix, és afortunat comparat amb el que li fan al Toro de la Vega o al *alanceado.

Bàrbares tradicions, com ho són l’ablació i la lapidació. La *tauromaquia és altra manifestació d’un *especismo *anticientífico que considera al ser humà superior i amb el dret a esclavitzar als seus germans menors.


 

Pots consultar la valoració que fem de la convocatòria de la concentració antitaurina a València, davant de la plaça de bous, pots consultar ací.

 

 


Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com