Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dimarts, 02 Febrer 2016 23:00

"L'animalisme és una causa feminista" per Helena Escoda

Els animals sempre ens han acompanyat al llarg de la història. Sempre han estat al nostre costat com camarades fidels. Des del neolític, període en què es van produir els primers processos de domesticació, els bous, les mules, els cavalls... són qui més ha treballat la terra, ens ha transportat i, alhora, qui hem tractat com a bèsties de càrrega. Els gats han protegit els nostres graners de les plagues de rosegadors, hem explotat els gossos per a la caça, els hem degradat per al nostre entreteniment i burla, etc. Fins i tot hem convertit determinats animals en eines militars fent-los participar en les guerres... Quan ens exclamem dient que carreguem com mules o que ens tracten com animals, estem admetent aquesta explotació. Els beneficis que ens ha generat l'explotació animal revelen un dels motius principals pels quals l'ètica envers les altres espècies mai no ha estat una prioritat pel pensament occidental, ni tan sols per molts moviments que s'autoproclamaven revolucionaris.

I, si aprofundim una mica més, veurem que l'animal femella pateix per partida doble.

L'explotació dels animals reprodueix el mateix patró que sosté el capitalisme patriarcal

L'explotació dels animals reprodueix el mateix patró que sosté l'estructura del sistema socioeconòmic capitalista patriarcal, basat en l'apropiació de la riquesa generada per l'esforç de la classe treballadora i que menysté el treball femení i s'apropia de la prole.

L'animal femella és doblement explotat pel fet de ser femella. La reproducció artificial dels animals en granges fins a límits irracionals amb la finalitat d'augmentar la productivitat ramadera i els tractaments hormonals i de selecció artificial per fer produir més llet a les vaques i més ous a les gallines també són exemples clars d'un sistema dissenyat per explotar els cossos femenins.

Les truges viuen confinades com si fossin meres màquines de parir garrins. La gallina ponedora morirà amb els ossos descalcificats a causa de sobrepassar amb excés la seva naturalesa reproductiva. El tracte que rep la vaca lletera no és menys cruel. Com tots els mamífers, les vaques produeixen llet per nodrir les seves cries, però, a les explotacions ramaderes, les cries se separen prematurament de les mares. Les vedelles seran venudes com a mercaderia d'engreix per a la indústria càrnia i les vaques confinades, com màquines de producció de llet. Quan ja siguin massa velles i la seva capacitat productiva disminueixi, totes elles seran venudes a un escorxador.

Des dels seus inicis, la genealogia del pensament occidental ha concebut la dona com un ésser subordinat a l'home i com la seva eina de reproducció. El concepte Drets pels Animals va aparèixer per primera vegada en un tractat de filosofia com a burla irònica en resposta al primer manifest feminista escrit per una dona, Vindicació dels Drets de la Dona (1772), de Mary Wollstonecraft, un assaig en què l'autora defensava la dona com un ésser racional i el seu dret a poder accedir a l'educació, ja que, si la dona tenia vetat el dret a poder desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals, sempre romandria en desavantatge respecte a l'home. Wollstonecraft va ser el blanc de tota mena de burles. En un text de ridiculització titulat La Vindicació de Brutus, el prestigiós filòsof Thomas Taylor, professor de la Universitat d'Oxford, demanava “drets per als animals”, ja que, segons Taylor, si el raonament de Wollstonecraft que advocava pels drets de les dones es podia admetre com a racional, llavors, les bèsties també haurien de tenir drets. Taylor i el seu entorn van creure haver reduït a l'absurd la tesi de Wollstonecraft.

Al segle XVII, la vindicació dels drets de les dones va ser ridiculitzada amb l'argument que, llavors, "les bèsties també n'haurien de tenir"

L'any 1974, la pensadora llibertària i militant del Partit Comunista Francès Françoise d'Eaubonne va introduir un nou concepte al pensament occidental, l'ecofeminisme, que va descriure i proveir d'un cos ideològic al llibre que va publicar l'any 1978, Eco-Féminisme. Eaubonne plantejava una analogia entre les lluites feminista i ecologista a través la presa de consciència en relació amb la causa de la dona i la desastrosa degradació del medi ambient, derivada tant de les polítiques del bloc capitalista –que permetia la destrucció del planeta en nom de l'enriquiment econòmic– com de les del bloc comunista –que destrossava els ecosistemes en nom del progrés col·lectiu.
Malgrat que, en un principi, el nou concepte no va comptar amb una bona acollida per part dels moviments d'esquerres hereus del maig del 68, a poc a poc, la filosofia plantejada per Eubonne va generar intensos debats i es va enriquir amb noves visions, analitzades a través d'exemples històrics i reforçades amb aportacions pràctiques derivades de la mateixa evolució dels moviments socials.
Actualment, qualsevol lluita que no contempli la plena igualtat de drets entre homes i dones i el respecte al medi ambient és considerada una causa incompleta i incongruent. Ara, cal fer un altre pas endavant i incorporar el respecte pels drets animals als moviments que lluiten per la justícia social.

Helena Escoda és membre del col·lectiu Les Gallinetes dissidents.

Publicat en La Directa el 03/02/2016

Vist 874 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com