Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

Dimarts, 12 Mai 2015 22:00

"Expliqueu als fills el conte sencer" per Marta Rojals

Hi havia una vegada una parella de ximpanzés que uns hòmens van anomenar Adam i Eva. Havien nascut en un zoo d'Alemanya, però un milionari instal·lat a Mallorca els va adquirir per a la seua col·lecció il·legal d'animals. El milionari feia fumar l'Adam i el vestia per entretenir-se i entretenir les visites. I així van passar divuit anys. Quan el milionari es va morir, que no devia ser d'avorriment, els ximpanzés de segona mà van anar a parar a un zoo mallorquí, on els van tenir captius dotze anys més per a distreure a uns altres. Adam i Eva, quina ironia: castigats sense haver conegut mai el paradís.

Doncs bé, xiquetes i xiquets: la setmana passada, després de trenta anys de captiveris, l'Eva i l'Adam van dir prou: qualsevol incògnita podia ser millor que aquella certesa, així que van forçar uns barrots i van fugir junts cap a vés a saber on, però junts. Els hòmens es van alarmar: dos ximpanzés amenaçats poden reaccionar com dues persones amenaçades, amb l'agreujant que no els pots convèncer que es rendeixin. Així que, a la manera dels hòmens, els van enviar uns tiradors que els anessin a caçar. Van matar l'Eva a trets com haurien matat l'Adam: potser un dard tranquil·litzant els hauria deixat sense excusa per posar fi al problema. Els tiradors eren del Consorci per a la Recuperació de la Fauna, una altra ironia, xiquetes i xiquets.

L'Adam, enrabiat, trist i espantat, es va escapolir dels caçadors. Dic enrabiat, trist i espantat perquè els ximpanzés —i això és cultura general— són els nostres parents més pròxims i senten la ràbia, el pànic i la tristor igual que tu i que jo. Però no cal ser parent nostre per a sentir com nosaltres. Si aquest conte fos d'animals que parlen, l'elefant que va compartir zoo amb l'Eva i l'Adam ens explicaria que a ell també el van sacrificar. Els elefants deprimits, sols, malalts pel captiveri es moren massa a poc a poc. I ara tornem al conte, que encara falta el final: l'Adam el van trobar ofegat tres dies més tard, surant en un dipòsit d'aigua. Devia tenir set, i en caure-hi a dins no va poder enfilar-se per les parets de formigó. I ara sí: vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí tota una vida en captivitat.

Però el conte continua per als animals retinguts als zoos, aquests recintes anacrònics on molts pares encara porten els fills com a diversió. Els animals del zoo de Barcelona, per exemple, fora de l'horari d'exposició al públic, els tenen desats en gàbies subterrànies com les de les presons, és a dir: en presons. Els anuncis enganxats als autobusos no l'expliquen, aquesta part del conte. No expliquen que les bèsties, als soterranis, hi passen fins a disset hores tancades, i que n'hi ha de malaltes, i que n'hi ha que són cadells, i que n'hi ha que no veuen mai la llum del sol. Des que l'associació Libera ho va denunciar fa tres anys, no els han deixat comprovar que la situació hagi millorat, i no parlem del pitjor zoo del món. Al 2015 només n'han transcendit les morts i situacions d'estrès dels animals per les obres d'ampliació de les pròpies presons. Tot normal, doncs.

I ara ens podem demanar: quin valor educatiu té, exhibir animals fora del seu hàbitat, retinguts, desnaturalitzats, deprimits, medicats, autolesionats, embogits? Quin sentit té mantenir zoos a l'era dels Imax, dels planetaris, de les projeccions en 3D i en 4D? I encara que els tinguessin en gàbies d'or, i encara que no existissin els Imax: el lloc de les bèsties és el seu hàbitat natural. I els que provenen de l'explotació humana, que ja no es poden valdre per ells mateixos, cap als santuaris falta gent. Si creieu que ha de ser així, una idea per al cap de setmana: enviar el que ens pensàvem gastar en entrades del zoo a un santuari per a víctimes de la diversió dels hòmens. Quan els zoos no siguin rendibles i s'hagin de treure els animals de sobre, caldran molts santuaris i en condicions.

I els qui encara cregueu en la cosa bíblica que l'home ha de tenir 'domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani­­mals que s'arrosseguen damunt la terra', si us plau, quan porteu els xiquets a veure pingüins al bat del sol, quan assistiu a circs amb bèsties, quan us divertiu en espectacles amb dofins, quan gaudiu, fins i tot, del cant d'una cadernera engabiada, expliqueu-los el conte sencer. Perquè els fills han de ser millors persones que nosaltres, no els amaguem sota terra què fem els grans.

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Vist 967 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com