Catalan Basque English French Galician German Italian Portuguese Russian Spanish

Destaquem

Descarrega't el llibre!

informes

Informes

d'Iniciativa Animalista.

Becerrades mai més!

 

El Bloc de Manolo Sáez

 

Llibertat.cat

SEPC

Plataforma Prou!

Visita el nostre bloc.

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 65
Divendres, 03 Febrer 2012 23:00

Les bases materials de la moralitat ? Per Rafel Muñoz

“El mono que llevamos dentro” és un llibre de Frans de Waal editat per Tusquests en 2007 ben interessant. En el capítol titulat “Benevolencia. Cuerpos con sentimientos morales” parla del que podríem anomenar les bases materials de la moralitat i en ell l'autor descriu el que per a ell serien expressions elementals de comportaments morals en animals. Alguns dels comportaments que descriu semblen estar molt lluny del que nosaltres entendríem per moral, en canvi altres no ho estan tant.


Per exemple, considera que la capacitat per posar-se en la posició de l'altre ja és una qualitat important en el camí cap a la moralitat. L'autor conta el cas d'una cuidadora d'una femella de ximpanzé que va anar a veure la cria que havia tingut la ximpanzé i que estava arrupida sobre la panxa de l'animal, envoltada de pèl i pràcticament invisible. En comprendre la mare de la cria que seria més interessant per a la cuidadora veure la cara que no l'esquena de la cria, li va passar la mà dreta per damunt de l'esquena de la cria i li va agafar el braç dret, i amb l'esquerra seva, passant-la per sobre de l'esquena de la cria, li va agafar l'esquerra de la cria i al estirar després els braços la mare li va donar un gir de 180 graus que va deixar davant de la cuidadora la part davantera del cos de la cria i la seva cara, satisfent així, el que segurament era el desig de la cuidadora.

Conta també el cas d'un bonobo feble que va arribat a un zoo i que estava totalment confós per les ordres canviants dels cuidadors. Al poc temps altres bonobos el van agafar de la mà i el portaven on volien els cuidadors.
O el cas d'un ximpanzé d'un zoo que va morir ofegat en intentar rescatar una cria, que no era seva, que havia caigut a l'aigua (els ximpanzés no saben nadar).


O el fet que altres ximpanzés anaren a consolar a un adult que havia perdut en una baralla amb un rival.


L'autor creu que aquests casos, de posar-se al lloc dels altres i d'altruisme que mostren alguns animals, es van originar a partir del mutualisme i de l'ajuda als parents, però que una vegada evolucionada aquesta sensibilitat, el seu domini d'aplicació es va ampliar i en algun moment la compassió es va convertir en un fi en si mateix, formant part de les pedres angulars de la moralitat humana i un aspecte essencial de la religió. A l'exhortar a la benevolència, diu, la religió no faria més que reforçar el que ja és part de la nostra humanitat.


Un altre cas: durant una intensa ploguda, dos ximpanzés no havien pogut trobar refugi. Una persona que els va veure tremolant els va obrir la porta on podien refugiar-se. En lloc d'entrar corrent, els dos ximpanzés la van abraçar en un deliri de satisfacció. Això és molt semblant a la gratitud, sentiment que probablement forma part del complex de sentiments que acompanya la moralitat.
Un altre cas que relata: un grup de micos eren retribuïts amb cogombres per la seva participació en jocs experimentals. Però després de començar a retribuir a alguns d'ells amb raïm (molt més desitjat pels micos), els que seguien sent retribuïts amb cogombre, s'empipaven. Estaven reaccionant per un sentiment d'injustícia (no genèrica, sinó perquè els perjudicats eren ells; diríem que era enveja). Però un sentiment de justícia més elaborat es descobria en el comportament d'una ximpanzé que estava sent alimentada amb menjars més apetitosos que els de la resta del grup, la qual cosa generava malestar. Una vegada, en lloc d'acceptar aquest menjar especial, va fer un gest assenyalant i vocalitzant en direcció als seus amics. Semblava que la ximpanzé volia proporcionar als altres el mateix menjar que ella rebia.
Es diria que per desenvolupar el sentit ampliat de la justícia es necessita anticipar el ressentiment dels altres i voler evitar el conflicte. D'un origen humil poden derivar principis nobles. Passant del ressentiment per tenir menys que altres i per la por de la reacció de la majoria, s'arriba a la declaració de la desigualtat com una cosa no desitjable en general. Així naixeria el sentit de l'equitat. I de manera similar podríem veure com es passa de la venjança a la justícia.


Les nostres emocions són determinants, i combinades amb una apreciació de com afecta el nostre comportament als altres, crearien principis morals.


La territorialitat i l'hostilitat cap al foraster fomenten la solidaritat intragrupal i els llaços que van desenvolupant desemboquen en la moralitat. Resultant irònic, diu, que el nostre èxit més noble, la moralitat, està evolutivament lligat al nostre comportament més infame, la guerra. Seria la guerra la que va proporcionar el sentit de comunitat que requeria la moralitat.


La nostra civilització menysprea el cos i lloa el cervell, la raó; no volem reconèixer-nos mai malalts o famolencs de fam i de sexe. El cos i les emocions només les reconeixem com debilitats; encara que sense emocions difícilment sabríem quines decisions prendre en la vida, i sobretot si ens faltaren les emocions socials (enveja, compassió, fraternitat, la gratitud, l'ajuda, el consol, la justícia, generositat, la venjança, ...) que són fonamentals en les decisions morals.


Diu l'autor que ampliar el domini d'aplicació de la moralitat més enllà dels límits propers de la nostra comunitat, fins i tot als animals, és el gran desafiament del nostre temps. I que la nostra millor esperança d'èxit es basa en les emocions socials, perquè les emocions són desobedients. Les emocions caritatives poden portar a actes subversius, com quan un guardià passa de tant en tant algun ou a presoners que estan a pa i aigua; o com quan soldats que hagueren pogut matar impunement als seus presoners no ho fan (la inhibició és també potser una forma de compassió). El relat evangèlic del bon samarità deixa el missatge que s'ha de desconfiar de l'ètica que es regeix per un llibre en lloc de la que es regeix pel cor.


Pel que es veu tenim neurones que no només s'activen en fer una acció, sinó també quan la veiem fer als altres. Entrem en ressonància amb altres en determinades circumstàncies i potser els començaments de l'empatia es produeixen de forma similar a la vibració d'una corda de guitarra induïda per ressonància. La presa de decisions morals es regeix per emocions i activen àrees cerebrals implicades tant amb les emocions pròpies com amb l'avaluació de les emocions dels altres. Sembla que estiguem equipats amb una brúixola interna que ens diu com hauríem de tractar als altres.

Les relacions entre els ximpanzés i els bonobos estan reglades per normes, algunes de les quals serveixen per evitar els conflictes i regular tendències contraries que existeixen entre ells, de manera similar a com fem nosaltres. Què és més important per a esta classe d'animals i per a nosaltres, les tendències a competir o a cooperar? Potser, ells i nosaltres, som una barreja curiosa, i precisament siguem tant interessants perquè no som exclusivament àngels ni dimonis, no som ni sers exclusivament socials ni sers que se les apanyen a soles. Mantenir en equilibri dinàmic estes dos tendències contràries potser que siga un repte essencial. No renunciar a la individualitat i a les emocions concentrades que l'acompanyen i l'afermen (podríem dir, emocions yan) i, al temps, no deixar de fer coses amb els altres i gaudir de les emocions que ens escampen (emocions yin).

 

Vist 889 vegades

Opinió

RogerCastellanos

    

Joomla Template - by Joomlage.com